Vaig escriure aquí mateix que amb la fusió «la Caixa»-Bankia, «la Caixa» havia deixat de ser «la Caixa». Des de fa una dècada, s'han sentit veus que demanen la creació d'una veritable caixa catalana cent per cent. No és fàcil, ara, amb els tipus d'interès més baixos de la història, guanyar diners amb el negoci bancari (per això les entitats han esdevingut botigues que venen des d'alarmes fins a cotxes). Crear una nova entitat financera és molt car i complex. Enllà de l'adquisició de la fitxa bancària (llicència per operar com a banc a l'eurozona, que no resulta pas barata), els nous requisits reguladors i tecnològics obliguen els bancs a fer grans inversions de diners (per això, les fusions). I tanmateix, les noves tecnologies també ofereixen noves oportunitats per crear un banc modern, en xarxa: un neobanc. I el que tem el sistema bancari és que les grans plataformes digitals, les GAFA (Google, Apple, Facebook, Amazon...) hi entrin a competir. Trump, l'estiu del 2019, s'oposà amb vehemència al projecte Lliura de Facebook, de Mark Zuckerberg: 2.400 milions d'usuaris feien tremolar les entitats tradicionals.
Entre nosaltres, que jo sàpiga, hi ha quatre projectes en aquest sentit: Bnc10, Onze, Cooperativa Catalana de Serveis Financers (CCSF) i Eticat. Entenem-nos: ara per ara, totes quatre estan entre la Tercera i la Segona Divisió B, per fer un símil. Els caldrà suar la samarreta abans de fer el salt a Primera Divisió. El més antic i avançat és Bnc10, que va néixer el 2019. N'és conseller delegat Albert Llorens, que havia treballat més de tres anys a ImaginBank, el banc digital de «la Caixa». Tindria 45.000 clients, 10% dels quals de fora d'Espanya, vist que ofereixen comptes corrents, targetes i transferències gratis. Entre els inversors, Manel Vallet, d'Hotels Catalònia. Amb els 5 milions d'euros recaptats el 2020, volen obtenir llicència pròpia per al diner electrònic, que demanaran al Banc Central de Bèlgica, i aspiren a demanar llicència bancària completa el 2022. Actualment generen ingressos amb les comissions cobrades als comerços quan els seus clients paguen amb la seva targeta, però el pas següent serà comercialitzar assegurances i productes d'inversió.
Onze va irrompre amb força soroll a les xarxes, perquè, primerament, va córrer la brama que el projecte de banc digital tenia al darrere l'ANC, cosa que l'entitat negà; també es va dir que l'impulsaven promotors d'«Units per la Independència» (Isabel Castro i Carles Santacruz); finalment, perquè es va saber que havia creat una empresa amb seu a Londres a nom del nord-americà Farhaan Mir, que va participar a la «Barcelona Activa» i ha estat soci d'empresaris catalans. Natàlia Cugueró (doctora en gestió d'empreses per l'IESE, fundadora de Getapartner i vicepresidenta de la Cambra de Terrassa) és la directora general d'Onze. Treballa en el projecte des de la tardor del 2019 i se sap que està reunint 15 milions d'euros per obtenir aviat fitxa bancària a l'eurozona. La idea seria establir una fundació a Suïssa, des de la qual capitalitzarien la futura entitat amb llicència d'un tercer país. Segons ella, començarien amb 130 treballadors el primer any, amb l'objectiu de passar, en un termini mitjà, a 500, com els que ara té la Caixa d'Enginyers.
La CCSF va ser el projecte pioner. El va iniciar Joan Olivé com a Caixa Catalana el 2014. El 2019, l'assemblea de l'entitat, amb més de 150 socis, n'expulsà Olivé per la seva mala gestió i, actualment, encapçala el projecte Jaume Miquel March, enginyer i professor a la Universitat de Vic. Vol constituir-se com a banc, emmirallat en les caixes petites i eficients (Caixa d'Ontinyent, Caixa de Pollença...), encara que la fitxa l'hagi d'atorgar el Banc d'Espanya. Mentre no l'obtinguin, seguiran com una cooperativa de serveis financers.
Finalment, Eticat és el projecte més estrambòtic, que encapçala Joan Olivé, d'ençà de la destitució al davant de CCSF, juntament amb un grapat d'exsocis d'aquella cooperativa. L'assemblea fundacional se celebrà l'octubre passat. Juntament amb gent de Croàcia, Itàlia i Polònia, voldria obtenir la llicència bancària a Lituània, tot i admetre que no els serà fàcil.
Vist aquest panorama, ja es veu que de les entitats bancàries, en el futur, seran molt diferents de com les hem conegudes. A aquest canvi, de fet, cal afegir-hi avui el que suposarà l'ús de la moneda telemàtica. Fa més de vint anys que vaig sentir parlar L. M. Xirinacs de renda bàsica (ara se li diu «renda mínima») i de moneda telemàtica i transparent. Si s'hagués volgut, posant una banda magnètica al nou euro, fa vint anys, s'hauria pogut convertir en moneda transparent (s'hauria sabut si s'emprava per comprar armes, drogues o el que fos, i qui ho feia, per exemple). No va convenir. Aleshores van sortir les criptomonedes. La primera a operar va ser Bitcoin (BTC) el 2009, i des de llavors n'han aparegut moltes altres: Ethereum (ETH), Ripple (XRP), Litecoin (LTC), Bitcoin Cash (BCH), EOS, BinanceCoin (BNB), Bitcoin Cash SV (BSV), Tether (USDT) i Cardano (ADA), Stellar. Els qui van comprar bitcoins fa deu anys s'han fet milionaris (actualment 1 bitcoin? 30.000 €). Les criptomonedes solen emprar la tecnologia blockchaine (cadena de blocs), que permet una comptabilitat lliure i compartida un cop tens instal·lat el seu «moneder» a l'ordinador. Les transaccions són transferències de valors entre «moneders», als quals accedeixes per una clau privada amb signatura. Amb deu minuts tens la transferència confirmada pel procés denominat de «mineria» (consens distribuït), que fa complir l'ordre cronològic en la cadena de blocs. Els «miners» no són sinó els mateixos possessors de criptomoneda, que protegeixen activament la xarxa en mantenir una alta taxa de processament d'algoritmes, amb la finalitat de tenir l'oportunitat de rebre una petita propina, que es reparteix de manera aleatòria. Tot, es clar, sense cap més control que del dels propis tenidors de moneda.
Per això, els bancs centrals han reaccionat i, aquest passat gener, Christine Lagarde, presidenta del BCE, declarà que estudiaven la viabilitat d'una moneda digital allunyada de la tecnologia blockchain. Arribava tard. A Catalunya ja fa anys que es parla de monedes locals (de bescanvi o troc), de moneda social o de moneda telemàtica o digital: El Grama a Santa Coloma d Gramanet o el REC (Recurs Econòmic Ciutadà) que funciona a deu barris de Barcelona... Tard, però arribava. Amb l'excusa d'oferir un nou mitjà de pagament digital a Europa (segurament a partir d'un dispositiu com el mòbil) es tractava també de frenar projectes que poguessin créixer a ritmes imprevistos. El Banc d'Espanya s'afanyà a dir que no se substituiria l'emissió d'efectiu i que aquest seria convertible amb la moneda digital. Des d'Europa se'ns deia que aquesta moneda digital europea seria compatible amb altres monedes privades... Ai! Excusatio non petita... Si volien invertir en criptomoneda, jo de vostès m'afanyaria a fer-ho, abans no els caiguin al damunt tota mena de regulacions.
