La Marta Rovira i la Pilar Rahola se les tenen, o no ben bé elles sinó les seves mares. La fugada va dir que la seva mare es queixa del que diu la Rahola, i aquesta va respondre que la seva, de mare, es queixa de com tracta ERC el Vivales de Waterloo. Això de discutir-se a Twitter en nom de les mares és una novetat que espero tingui continuïtat, un ja estava fart de l'avorrida utilització llacista dels fills. «No podrem mirar la cara dels nostres fills si no construïm la republiqueta», ens repetien fins ara com lloros, així que qualsevol novetat, per petita que sigui, és sempre d'agrair, i més si és d'una mare, que de mare no n'hi ha més que una i a tu et vaig trobar al carrer. Ignoro com continuarà la trifulga entre les mares que van parir la Rovira i la Rahola, però no seria estrany que la cosa pugés de to i derivés a temes més importants que la republiqueta.

- Diu la meva mare que la teva té la casa feta una porqueria.

- Ah sí? Doncs la meva diu que la teva fa anar els fills com pidolaires, només cal veure't a tu.

Les mares no en deixen passar ni una. Estic segur que la de la Marta Rovira, abans de les habituals aparicions ploramiques de la seva filla i de xivatar-li el que ha dit la Rahola en la seva diària aparició a TV3, la commina a canviar-se de brusa, que sembla mentida que no sàpigues combinar els colors, que a veure què pensaran de tu a cals Rahola, que aquella bruixa està a la que salta, i pentina't una mica, fes el favor. Per la seva banda, la mare de la Rahola, la que anota en una llibreteta qualsevol referència al Vivales no prou elogiosa, no amaga l'alleujament perquè la nena ha marxat finalment de casa per anar a viure a TV3, però a veure si et donen programa propi que fins la bruixa de la Terribas en té un que ningú sap de què va, i deixa d'agafar la meva laca que la gastes tota i em trobo buit el pot, i menja una mica que et veig anèmica i després la mala peça de cals Rovira fa córrer que no t'alimento bé, i recorda dur sempre calces netes per si tens un accident, no, al carrer no hi ha perill, vull dir anant d'un plató a un altre.

En el fons, les dues senyores estan orgulloses de tenir unes filles que s'han espavilat per viure bé gràcies al procés. Les mares són així.