Fa dies que tothom parla del «parc eòlic marí», un conjunt de molts, moltíssims molins de vent que una empresa madrilenya, que sembla pertànyer a un grup industrial ubicat al País Basc, vol instal·lar a prop de la badia de Roses, tot convertint el golf de Lleó en la «Manxa» (i mai millor dit!) de la Mediterrània. Com és normal, s'està aixecant molta polseguera, encara que, a dia d'avui, no s'ha fet cap tràmit «oficial», ni demanat cap mena de permís. Això no obstant, tothom s'està posicionant -ecologistes i suposats defensors del bé públic òbviament (¿?) en contra i els polítics de tots colors allà on més els convingui, amb l'única prioritat d'acostar-se, tant com els sigui possible, a la postura que consideren capaç d'atraure més vots, en lloc de cercar la que més beneficiï el territori. És el moment de xuclar càmera, titulars i tot el protagonisme possible, per mantenir-se en boca de la ciutadania. És la fundació dels exèrcits dels «Quixots de l'Empordà»!
La sensació que ens transmeten a nosaltres, el poble, és que no tenim criteri ni capacitat per pensar per nosaltres mateixos. I potser és veritat. L'altre dia vaig poder parlar amb un autèntic «expert» en la matèria, no de les energies renovables, sinó del mar, en Josep Lloret, biòleg marí i director de la Càtedra Oceans i Salut que la UdG ha posat en marxa a Roses. Ell, que òbviament defensa la implantació de fonts energètiques amb el menor impacte ambiental possible, vol que li responguin moltes preguntes abans de decidir si ha d'estar a favor o en contra del projecte. Preguntes com «de quina manera afectarà el parc la ruta dels cetacis que passa just per aquell indret»? O «quines conseqüències tindrà la conducció (per cable) de l'energia obtinguda fins a terra ferma per al medi marí»? I moltes altres qüestions en les quals «nosaltres» ni tan sols pensem.
Personalment, penso que aquests aerogeneradors, es posin allà on es posin, generen una contaminació visual extraordinària. I quan estan en marxa fan una fressa que pot semblar molt futurista, però és bastant més insofrible que el campanar de qualsevol església. I molesta a molta més gent! Algú se'n recorda del soroll que ensordia tot el barri de la Punta (Roses), l'aerogenerador que una «visionària» alcaldessa va fer col·locar a dalt de Ca l'Anita? Per postres, al final va caure per la força del vent, perquè ningú no havia pensat que la tramuntana, a vegades, bufa de debò! I això que ens hi vam gastar molts calers, com a mínim tants com per fer-nos fer ?amb igual visió futurista? una nova taula de plens que fins ara només hem necessitat una legislatura (2011-15), perquè ara ja tornem a tenir els mateixos 17 «Quixots» de sempre i que ens corresponen per als nostres menys de 20.000 habitants!
