06 de abril de 2021
06.04.2021
Diari de Girona

El viacrucis de Pere Aragonès

05.04.2021 | 23:20
El viacrucis de Pere Aragonès

Pere Aragonès, deixeble del beatífic Junqueras, esgotat de traginar la creu a coll, busca una ànima caritativa que l'ajudi a passar el calvari.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, es rentava les mans i el proposava com a candidat a ser investit president de la Generalitat malgrat saber que ho tindria pelut (primera estació). De fet li encolomava una feixuga càrrega quan l'enviava a pidolar un grapat de vots necessaris per sortir elegit (segona estació).

A la primera sessió del debat el candidat, després d'un discurs sectari, menystenia Salvador Illa (PSC) amb arguments adotzenats que afegien llast al suplici inexorable.

De seguida va ensopegar amb l'abstenció dels inefables diputats de Junts per Catalunya que van fer-li la traveta (tercera estació). No va ser un modest rebuig. Els fidels a Puigdemont van humiliar el candidat demanant-li que renunciés a una segona volta perquè el pacte, en cas de produir-se, anava per llarg.

La cerimònia va continuar amb la diputada de la CUP, Dolors Sabater, actuava com una marassa que l'alliçonava sobre la mobilització amb un reguitzell de consignes etèries (quarta estació): «Independentisme d'esquerres»; «pa, sostre i treball»; «la força de la gent»; «el poble que salva el poble»; «si els drets no caben dins les lleis, el que cal canviar són les lleis»; «l'esperança ja no pot esperar més». Comptat i debatut, era poesia reciclada!

Era disfressar un acord de mínims (maximalistes) sense dir com es menjaria si s'assolia un pacte amb la dreta nacionalista d'una Convergència enterrada i ressuscitada.

Per ajudar a portar la creu, no es podia triar pitjor cirineu (cinquena estació) que l'Albert Batet, de Junts per Catalunya, que balbejava excuses de mal pagador per negar-li el suport si no reconeixia el paper del Consell de la República «com a òrgan deliberatiu i decisori del full de ruta cap a la independència». Demencial petició de submissió a Puigdemont!

D'altra banda, Jèssica Albiach, d'En Comú Podem, pretenia eixugar la cara nafrada del penitent, en el paper de la Verònica bíblica (sisena estació), i proposava una alternativa d'esquerreres (PSC + ERC+ Comuns), fruit d'una imaginació pletòrica. A la vegada, fotia el dit a la llaga quan li recriminava que «parlar d'un sol poble era incompatible amb Junts per Catalunya», un partit que dividia els catalans.

Durant el trajecte, Ciutadans i el PP representaven els soldats amb les llances a punt i vigilant el presidenciable camí del Gòlgota.

Finalitzat el segon debat d'investidura, la votació també era adversa al candidat que sortia novament escaldat, és a dir, caient estrepitosament (setena estació).

La resta d'estacions, fins a la catorzena, no estan encara escrites.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit