Com les bèsties. Van sortir en desbandada com les bèsties. Cap diferència, tret que les bèsties surten en desbandada quan hi ha foc, perill, quan té sentit sortir en desbandada. Els catalans previsiblement han sortit de vacances de Setmana Santa en desbandada per descansar estressant-se, que és el que fan sempre quan surten de vacances. De petits els van dir que les vacances serveixen per descansar i ells surten de vacances a estressar-se però continuen dient que van de vacances a descansar. La lògica, l'evidència, no fa mai cap efecte entre els catalans. No és que al ramat li agradi la merda, és que no s'adona que el seu hàbitat és la merda. Normalitza la merda i per això ignora la qualitat. Quan li ensenyes la qualitat et mira amb suspicàcia, com un mico quan li ensenyes caviar en comptes d'una banana.
Diuen que han sortit de vacances per necessitat, perquè les restriccions de la covid-19 els priven de llibertat i tal. Per sobre d'això, però, la necessitat que experimenta cada individu del ramat és sentir-se en harmonia amb la necessitat que experimenta la resta del ramat. Surten a la muntanya perquè diuen que els cal canviar d'aires, però resulta que a la muntanya no respiren ni alcen el cap per contemplar la muntanya. L'estrès a causa de la seva vida estúpida i estupiditzant els impedeix fer-ho. Corren per les carreteres muntanyenques com si haguessin d'arribar a l'hora a la feina. T'avancen per la dreta i per l'esquerra, per on calgui, a tota castanya, apressats per arribar els primers per no reposar al seu destí de repòs. Són a la muntanya però podrien trobar-se perfectament enmig del carrer Aragó en hora punta, cap diferència.
No aprecien allò que diuen necessitar. És només una cantarella. Els sembla molt esnob dir que estan aclaparats, agobiats en el seu llenguatge cool, vet aquí el seu provincianisme. Estan, però, aclaparats per allò que d'altra banda els agrada tant, viure a la ciutat, estar en contacte amb els altres homínids com ells, perquè no saben estar sols. Se les donen d'urbanites però diuen necessitar escapar de tant en tant de la ciutat. Només se senten confinats a la ciutat quan hi ha confinament. Viure entre ciment sense confinament no els fa sentir confinats. Es fan els homes moderns mentre donen mostres d'idiòcia, que és exactament allò que és l'home modern, no endebades el món modern funciona de fàbula. Van repetint com lloros allò tan divertit que se'ls fa repetir, la singularitat, la necessitat de ser originals, allò que fa únic i especial l'individu. Se senten especials, únics, però curiosament fent el mateix que fa la resta del ramat. Com passa amb els anuncis de cotxes, que no paren de repetir que seràs únic si condueixes tal model, quan naturalment el que es pretén és vendre a milions de persones, com més millor, el mateix model de cotxe. Vet aquí la singularitat que fa la gent única avui dia. I com que són tan especials acaben tots al mateix lloc: Calella de Palafrugell, la platja del Trabucador del Delta de l'Ebre, o Santa Pau, a la Garrotxa, que és on aquest cop els ha agafat a molts per anar.
Al telenotícies la gent diu que han anat a la platja del Trabucador perquè hi ha espai per a tothom, donant per fet, doncs, que hi anirà tothom, i amb raó. De fet hi va tothom perquè tothom sap que hi anirà tothom. La compenetració de la plaga humana per donar pel sac és perfecta. Una màquina imbècil de destrucció implacable. La gent per no sentir que es perden alguna cosa van on va tothom, i molts són els mateixos que després reivindiquen salvar el Delta de l'Ebre, Salvem el delta, de la invasió del malvat mar, i parlen de protegir la natura i tal. En fi. M'agradaria saber quants centímetres han enfonsat el Delta de l'Ebre aquests dies amb la seva brutal invasió, i com ha quedat la platja després del pas de la marabunta que aquests dies s'ha reunit allà en autocaravanes, la majoria llogades, perquè amb això de la covid la gent no ha volgut hotels, car són molt conscients i curosos amb el tema dels contagis, i per això van allà on va la massa, però curiosament no es volen contagiar allà on hi ha la massa, és a dir, on el virus es posa les botes.
S'han congregat invasivament i de cop, com la metàstasi d'un càncer agressiu, en autocaravanes a la platja del Trabucador. Miraves les imatges per televisió i semblava un campament de refugiats a Bangladesh. Eren catalans satisfent la seva urgent necessitat d'esbravar-se del confinament de la covid. Milers d'individus apinyats en autocaravanes gaudint de la natura i de la calma de l'eixam. Una delícia. Això sí que és vida, caram. A Calella de Palafrugell es van aplegar de cop 30.000 caps de bestiar en els pocs metres quadrats de la zona, deslligats uns dies per les autoritats. Però no estaven confinats. Estaven de vacances en un lloc idíl·lic perquè, gent de bon gust com són, trien llocs refinats. Una delícia, Calella, amb 30.000 invasors desfogant-se del confinament. Mentrestant, Barcelona quedava buida, però això sí, terriblement confinada, i l'insensat que s'hi va quedar sense possibilitat de sentir-se lliure enmig de 30.000 xais a Calella, o entre 4 milions al campament fugaç Bangladesh style del Trabucador, o entre uns quants bilions més a Santa Pau, que a partir d'ara canviarà el nom de Pau per Bullanga, Santa Bullanga.
I res, només recordar-los el més bonic i rellevant de tot. Aquesta gent vota. Aquesta gent té dret a vot en nom de la democràcia. I no només això, sinó que són molts dels que diuen que seran la Dinamarca del sud i que faran un país democràtic, culte i cívic i tal. Doncs res, abans d'haver de continuar convivint entre ells me'n vaig disparat cap a la platja del Trabucador a desaparèixer entre el munt de merda que hi han deixat, contents d'haver tornat a casa desfogats, com aquell que queda molt descansat i després s'oblida de tirar de la cadena perquè ja la tirarà un altre.
