09 de abril de 2021
09.04.2021
Diari de Girona

Una certa defensa del turisme (2)

08.04.2021 | 23:35
Una certa defensa del turisme (2)

Des de fa un cert temps s'ha construït un cert imaginari en el qual les zones on el turisme té un pes important s'han empobrit degut a la precarització que comporta aquesta activitat econòmica. Molts són els que han escrit sobre aquesta realitat i no seré jo qui la desmenteixi però si que m'agradaria matisar-la.

En ser de l'Empordà, aquesta brama ens ha acompanyat els darrers anys d'una manera constant. Està bastant instal·lada la premissa que la renda per càpita ha baixat a la comarca pel «monocultiu» turístic. I les dades de la renda familiar bruta semblen confirmar aquesta percepció. Tot i que un recent estudi de la Universitat de Girona assenyala que durant el període 2008-2018 el PIB per càpita de l'Alt Empordà va pujar més que altres comarques menys turístiques.

Segurament és certa la percepció però crec que s'està culpant una activitat ??-el turisme- que és molt més complexa. En primer lloc, hi ha una certa confusió entre el sector serveis i el turisme. Certament, els serveis han esdevingut el motor principal de moltes de les ciutats i regions que no tenen una gran força industrial o agrària. Però el sector serveis va molt més enllà d'empreses turístiques, comerços i restaurants. De fet, algunes de les activitats més qualificades estan incloses en el sector serveis, tant públiques com privades. Posar ambdues coses al mateix nivell és un reduccionisme que no ens ajuda a entendre les dades.

En segon lloc, crec que és de justícia trencar una llança a favor del turisme. Sovint confonem el turisme de borratxera o el turisme low cost amb el turisme en general i crec, sincerament, que a casa nostra, aquests no són ni molt menys majoritaris. De fet, tenim un turisme eminentment familiar, som molt forts en el turisme cultural i la desestacionalització cada vegada és més evident. Però més enllà de la injustícia de mantenir certs clixés, a vegades el turisme ha acceptat sense queixar-se la «llufa» de la pèrdua de renda de les destinacions quan, de fet, han estat més una solució que un problema. Fem una mica d'història recent. A finals dels 90 i inicis dels 2000, a Espanya es liberalitza el sòl i la construcció agafa una força molt important. Durant uns anys es construïa més a Espanya que a Alemanya, França i Itàlia juntes. De l'any 2000 al 2008 cada any es construïen a Espanya entre 500.000 i 900.000 habitatges. Al 2007, a les comarques gironines hi havia 2.700 habitatges nous iniciats, per exemple. No és casual que aquest boom immobiliari coincidís amb el gran creixement migratori. Catalunya, entre el 2000 i el 2010, va créixer en 1,4 milions de persones, la immensa majoria gràcies a la immigració. Una part molt important d'aquesta nova població va treballar a l'entorn de la bombolla immobiliària. En la construcció però també en tots els sectors que l'acompanyen –fusters, electricistes, etc. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària tot això va caure. Del 2008 al 2010 es va passar de 900.000 habitatges iniciats a poc més de 100.000. Milions de persones van perdre la feina. I moltes d'elles amb poca formació i difícil de reciclar en un món laboral en crisi sistèmica. Només el turisme va poder acollir els milions de persones que de la nit al dia es van quedar sense feina i amb un sector econòmic que s'havia esfumat. Gràcies al turisme, molta gent va trobar una feina que si no existís s'hauria quedat a l'atur.

Amb això no vull defensar ni negar la precarització en el turisme ni molt menys però fer una certa justícia i repartir la responsabilitat entre tots aquells sectors que expliquen aquestes baixades de renda. En un cert moment, el període posterior a la crisi del 2008, el turisme va ser més una solució que un problema.

I m'agradaria diferenciar les diverses tipologies de turisme. Encara que sovint ho posem tot en el mateix sac, no és el mateix el turisme de congressos que el de sol i platja o el gastronòmic que el de borratxera. En els darrers anys està canviant molt l'oferta turística del país i el turisme de qualitat i desestacionalitzat cada dia té més força. No reconèixer aquest esforç i aquesta transformació tampoc és just. Cal continuar transformant aquest sector i fer-lo encara més sostenible i integrador a les destinacions i a les ciutats on té un pes important però s'està fent bona feina.

De ben segur que la pandèmia accelerarà més aquesta transformació i si algun sector ha de sortir reforçat d'aquesta crisi, sens dubte aquest ha de ser el turisme. Un turisme més modern, més sostenible, més ben pagat i més fort.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook