L'home de les mil caretes va sortir a presentar el nou carnet del Consell de la República, ufanós i satisfet, i va fer el ridícul explicant quins eren els avantatges de l'invent: la subscripció, sense haver de posar el DNI -espanyol-, a El Punt-Avui i Vilaweb. Era mentida, com va demostrar hores després TV3, amb un sucós reportatge a Planta Baixa on explicava que fins i tot es podia fer amb el carnet del Super3. La pensada pot tenir objectius diversos com enaltir la pertinença a la nació, però també posa de manifest la falta d'ingressos de Waterloo. Carles Puigdemont té necessitat de finançament i per això es fa tan incomprensible que no mostri una certa pressa per formar govern amb ERC. Lluny de fixar-nos en el que ens expliquen cada dia Junts, Esquerra, la CUP o els comuns, hauríem d'analitzar els silencis. I qui calla més en tot aquest vodevil és el PSC. Puigdemont, que tampoc diu gairebé res, és un as en girs de guió i és cert que li ha passat pel cap la idea d'una repetició electoral perquè pensa que té opcions de passar al davant d'ERC. Però qui diu que no busca un acord amb els socialistes per deixar amb un pam de nas a Oriol Junqueras? És estrambòtic? Sí. I no n'hi ha hagut de fets estrambòtics els darrers anys a Catalunya? Que no va passar el mateix a la Diputació de Barcelona? Només cal un pacte i arrodonir un relat. I en això últim, el de Waterloo també és un as.
