Així definia l'escriptor Josep M. Espinàs el telèfon, «un petit però impertinent bruixot autoritari que no hem après a tindre a ratlla» i que «ens coacciona».
He recordat les paraules de Josep M. Espinàs sobre aquest «bruixot autoritari», perquè en les dues sessions d'investidura del candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, molts diputats (de l'oposició i del govern), estaven més pendents del mòbil que del candidat.
Un ús racional del mòbil té molts avantatges. El problema és quan no el tenim a ratlla i el seu ús es transforma en abús a taula, a classe, al cotxe, al llit o a la feina, fins al punt que sovint ens aïlla dels qui ens envolten. Els monjos també escoltem el so del mòbil quan celebrem l'Eucaristia o resem Vespres, perquè hi ha gent que ni a l'església no pot desconnectar-se d'ell.
Per això durant el discurs del Sr. Pere Aragonès, molts diputats estaven més pendents del mòbil que del candidat. I si els diputats constantment estan consultant el mòbil, ¿com podem demanar als nois que no l'utilitzin mentre dinen o són a classe?
Segons un estudi, quasi el 90% dels joves d'entre 18 i 24 anys tenen un mòbil intel·ligent i se'l miren una mitjana de 72 cops al dia. Segons aquest mateix estudi, la franja d'entre 35 i 44 anys consulten el mòbil 44 vegades cada dia. En canvi, els que tenen entre 45 i 54 anys ho fan 32 cops i a partir de 65 anys les consultes cauen fins a arribar a les 20 diàries.
Una altra dada significativa d'aquest estudi: quan els joves es lleven, un 58% no tarda ni 5 minuts a consultar el mòbil i mitja hora després d'haver sortit del llit, gairebé 9 de cada 10 ja s'hi ha connectat. I és que el mòbil ens dona l'hora, fem WahatsApps, mirem el Facebook, l'Instagram, el correu electrònic, les notícies del dia, el temps que farà o fem fotos.
És tan addictiu, que un 55% de les persones l'utilitza a la feina, un 38% al cotxe, un 53% al transport públic, un 62% al llit i un 45% al lavabo! I costa tant apagar-lo, que sovint estem més pendents del mòbil que de les persones i del paisatge que ens envolta. I això fa que es distorsionin les relacions personals i socials. Per això com deia Zygmunt Bauman, «els mòbils permeten als que es connecten, mantenir-se a distància».
Els diputats que, compulsivament, no deixaven de mirar el mòbil, sembla que no tenien cap interès per les paraules del Sr. Aragonès i amb la seva actitud mostraven que el discurs del candidat no els importava gens. A no ser que l'estiguessin seguint per mitjà d'aquest «bruixot autoritari». Que tot podria ser.
Per això sant Benet, que vol que els monjos visquem atents a Déu i als germans (i no distrets com els diputats), comença el pròleg de la Regla amb una paraula clau: Escolta.
