Cartes

Mónica Heiblum - Girona

Desitjo agrair a la Policia Municipal de Girona per la seva rapidesa, eficàcia i amabilitat en retornar-me personalment el meu moneder que em van robar el diumenge 4 d’abril a la plaça Catalunya. Va ser un alleujament, ja que a part dels diners, hi tenia tota la meva documentació i claus.

Novament, moltes gràcies, Policia Municipal de Girona.

La política «bruta» es vol establir a Catalunya

Benet Garriga Fernandez - Fornells de la Selva

No descobreixo res si dic que la rancúnia entre JxCat i ERC ve de molts mesos enrere. Em pregunto: quan temps pensen desconfiar els uns dels altres? Com pensen governar i garantir solidesa al futur govern? És necessari parlar dels familiars amb atacs personals?

JxCat hauria d’explicar a la població, d’una manera diàfana, el perquè de l’abstenció a nomenar Pere Aragonès com a president de Catalunya.

El poble ha decidit que sigui ERC que governi, però JxCat (que no acaba de pair la derrota) ha decidit allargar la constitució del nou govern i per tant debiliten Catalunya. JxCat vol donar un protagonisme, que no té, al Consell de la República. El Consell és un òrgan solament compost per alguns aliats del president Puigdemont. No hi són representats ni ERC, ni la CUP i ni Òmniun. JxCat demostra un dol mal paït i que les seves ànsies de poder estan per davant de les necessitats i el benestar del poble.

Injecció intravascular i trombosi

Salvador tarradas ustrell - Gualta

Tots els cànons d’administració de medicaments injectables per via intramuscular han recomanat sempre aspirar l’èmbol de la xeringa abans d’impulsar el líquid, per evitar administracions intravasculars accidentals, que en alguns casos poden tenir conseqüències greus. La massa muscular deltoidea és una zona menys vascularitzada que la glútia, però en cap cas menyspreable. Observo que tothom, a tot arreu, administra les vacunes anti-covid-19 sense tenir en compte aquesta precaució elemental, en base a la falsa creença que la zona deltoidea és «avascular». Podria ser que les trombosis postvacunals fossin degudes a una injecció intravascular accidental. En qualsevol cas, per precaució, no costaria res aguantar amb una mà la xeringa i amb l’altra aspirar i injectar, en comptes de subjectar el muscle del pacient, que no serveix per a res.

Càritas i pandèmia

Jesús Domingo Martínez - Girona

Fa uns dies, era encara març, van ser notícia les xifres que va presentar Càritas, em van semblar demolidores. Durant un any de pandèmia, 500.000 persones s’han acostat a aquesta institució de l’Església per primera vegada a la vida. En aquest mateix període Càritas ha recaptat 65 milions d’euros per respondre a l’emergència no només sanitària, sinó social. La major part de les demandes procedeixen de famílies que han perdut el seu mitjà de vida, la feina o els seus negocis, d’ancians sols, sense dubte un dels grups més castigats per la pandèmia, i de les persones sense llar. Un panorama certament preocupant.

Un cas Brexit?

M.luisa simon saballs - Anglaterra

Fa 30 anys que visc a Anglaterra, tinc passaport anglès i espanyol. El meu marit és anglès, no té passaport espanyol.

El 26 març la British Airways em va deixar viatjar amb el passaport espanyol, PCR, QRcodi, etc, per poder anar a Girona a cuidar el meu pare en estat pal·liatiu fent servir el passaport espanyol. Però al meu marit li van negar.

El pare va ser cremat ahir a Salt i jo he passat tot això sola, cuidant el pare (per cert que PADE no treballen festius!). La mare, 85 anys, també a casa amb principi d’Alzheimer i grau de mobilitat 1, la qual cosa també és absurda perquè el recurs d’ajuda per un grau 2 també se li va negar, tot i que no hi sent, quasi no hi veu, està sola i quasi no pot caminar.

Els meus fills podrien haver viatjat però al meu marit li van negar. Per què? És molt injust i no té cap sentit, és purament polític, oi? Això és el Brexit?