Alguna vegada has pensat sobre com saber cosir pot millorar la teva vida? Us haig de dir que amb mi va ser així. Durant aquesta situació sanitària hem pogut conèixer molts herois amb agulla i fil en mà. Moltes voluntàries i voluntaris han demostrat la seva solidaritat amb la seva màquina de cosir o a mà, confeccionant mascaretes i bates a les seves cases, cadascun dins de les seves possibilitats, ?coneixements i habilitats, per fer-les arribar al personal sanitari i tots els professionals que necessitaven aquests EPIs (Equip de Protecció Individual) i els mancaven.

Cosir és jugar, és armar un trencaclosques les peces del qual encaixen perfectament per a la construcció d'una cosa més gran, d'un resultat final. El plaer està en el mateix procés i en la possibilitat de crear una cosa concreta amb les nostres pròpies mans.

Cosir s'ha posat de moda. I no només perquè es tracta d'una tècnica amb la qual pots arreglar el teu armari en temps de crisi o crear dissenys de bosses, vestits, bruses... sinó perquè la costura relaxa i millora la teva autoestima.

Iniciar-se en el món de la costura implica adquirir coneixements sobre moltes qüestions diferents: ús de la màquina de cosir, tipus de costures i, l'origen de tot treball, la realització de patrons. Amb setze anys vaig començar aprendre a cosir, em vaig apuntar a un curs de costura que feien aquí al poble, a Llagostera. Quan m'hi vaig presentar no vaig trobar joves de la meva edat, sinó que era gent molt més gran. Em va semblar estrany. Però de seguida em vaig posar al cap que per cosir no hi ha edat.

El primer que em vaig fer va ser una brusa. En aquell moment no sabia per on començar, ho veia tot molt negre, fins i tot hi havia moments en què m'espantava. Que si punts fluixos, embastar, punt invisible... hi veia massa feina. La meva ment es preguntava: on t'has posat? De veritat és el que vols fer? I sí, era el que volia fer. Quan comences, tens moltes ganes d'acabar i finalment, quan ho tens acabat i veus els resultats, et quedes molt satisfeta de la feina feta. Cosir m'apassiona perquè sé que puc crear moltes coses i després sé que podré presumir dels meus models. És important que facis coses que et vinguin de gust, t'agradin i de les quals et puguis sentir orgullosa una vegada les tinguis acabades.

La meva mestra m'ha ensenyat a fer servir la màquina de cosir i a partir d'aquí he après els aspectes més bàsics de la costura: posar cremalleres, utilitzar l'Overlock (una «overlock» és una màquina que cus, sobrefila i talla alhora el teixit; serveix per unir tela de punt, tela teixida, sobrefilar, fer vora enrotllats, costures decoratives...), fer acabats... També he après a treballar sobre patrons. Sí, se n'aprèn a poc a poc. Primer dibuixem sobre paper i després sobre la tela. Retallar bé també és important, però, com tot, és qüestió de pràctica. Quan es domina la màquina de cosir i es comencen a veure els resultats, es converteix en un hobby. Això ajuda a mantenir la ment activa i entretinguda durant el temps en què es realitza, i quan s'aconsegueix l'objectiu es fomenta l'orgull i la satisfacció per haver creat alguna cosa del no-res. Hi ha gent que prefereix arreglar-se roba vella abans que comprar-se'n de nova. Pot ser que sigui per la crisi econòmica, sí. És una manera també d'estalviar. A més, té el valor afegit que tot el procés l'has realitzat tu mateixa.

I no ens oblidem dels errors... Els errors són normals i més quan s'està aprenent, així que sigues pacient, no siguis molt exigent amb tu mateixa i riu-te dels teus errors. Si cal descosir per tornar a cosir, es fa i punt, el món no s'acabarà, ni molt menys. Per a moltes persones, la costura és una font de treball que pot ser realitzada fins i tot des de casa, una habilitat que pot obrir noves oportunitats econòmiques quan és realitzada sota condicions justes.

Us hi animeu? Que l'elecció d'un projecte difícil per al qual no esteu preparades en aquest moment no sigui un fre!