Notícies d europa i de la covid 19

L'Assemblea francesa ha aprovat aquest passat dijous dia 8 d'abril la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.

Divendres em trobo amb Àlex Moga, exsíndic general d'Aran. Està lògicament entusiasmat i afirma: «aquesta victòria per lluitada i difícil en la jacobina França és més revolucionària i impactant que tota la retòrica processista que ens embafa de fa anys sense dir les coses pel seu nom». La política la fan les persones i les èxits són el tribut dels perseverants. Paul Morac, el diputat bretó que ja ha passat a la història.

IRLANDA

Reviso un article del 2019 al El Confidencial on desenvolupava que un possible efecte del Brexit podia ser el retorn de les turbulències entre protestants i catòlics a l'Ulster que forma part del Regne Unit (hi ha una part de la regió de l'Ulster que ja es part de la República d'Irlanda). Precisament ahir va fer 23 anys de la firma dels acords del Divendres Sant que van posar fi al conflicte. Van ser firmats pels governs del Regne Unit i de la República d'Irlanda i validats per referèndum dels ciutadans dels dos països. Va ser el principi del final del grup terrorista IRA, que no va ser desmantellat del tot fins deu anys després el 2008.

Els acords del Divendres Sant contemplen la celebració d'un referèndum de reunificació de les dues parts de l'illa quan hi hagi una certesa demoscòpica sostinguda en el temps que una majoria dels nord-irlandesos volen la reunificació. La demografia juga a favor dels catòlics, que tenen més fills, i els efectes del Brexit fa que alguns protestants i sobretot el 17% de ciutadans que es declaren no adscrits a cap identitat política a través de la religió, vegin les beneficis del retorn a la UE mitjançant la reunificació.

Si a tot això hi sumem la frontera que Londres ha creat dintre del Regne Unit entre Irlanda del Nord i la resta del país, sembla que l'antic imperi pot perdre una nova peça en el mig termini. Abans hi haurà convulsions i la resistència dels protestants. Ja es viu avui als carrers.

AMIC AMB COVID

Tinc un amic de Madrid, AF, de 54 anys que ha estat infectat de covid-19 i ens envia el seu testimoni por abans de sortir de l'hospital. Que ningú baixi la guàrdia. Val la pena la seva lectura: «Llega un día en que el covid deja de ser un tema de conversación sociopolítico omnipresente, un tostón imponente, una estadística que hastía para convertirse en tu realidad aterradora. Entra sin avisar: Primero solo estás cansado y bueno, pues duermes... pero wow que cansado sigues y ya son dos días medio zombie... Sin fiebre, sin tos, sin dolor de garganta, con gusto y sabor, solo leve dolor de cabeza normal por el letargo... Estás tonto. Alguien, en mi caso mi hermana, te saca del estado embotado y te menea: ¿ni siquiera te has mirado el oxígeno? ¿Qué? ¿Ah? Pues no, estoy bien... Ese aparatito del dedo que todos compramos por Amazon? Amigo, que gran idea fue aquella para acabar en un cajón. A por él. Dice que 88, ¿qué es eso? ¡Pues es que ya no respiras bien! Y no te enteras. ¡Cuando te enteras es que ya te ahogas! ¡Puto covid traicionero!! Hasta aquí lo malo. Ahora empieza lo peor. Aunque gracias a algo muy bueno que pago con más ganas que la cuota de Movistar o Netflix. La de Mapfre Salud. Llamada a un médico online. Ambulancia en casa en una hora. Gracias a Dios no estamos en pico.

Ducha y equipaje de mano. Uno ya tiene experiencia de salidas así sin retorno en las próximas horas. Y decir que se suponía que estaría en la playa... toca recibir al equipo de la ambulancia con su look 2020 Epi19 muy Marte. En la tele son una cosa. En la puerta de tu casa te ponen la muerte en la mente. El momento despedida de familiares deja una pregunta en todos, que nadie verbaliza. ¿Volverá?

Se me ocurre jurar que vuelvo, como quien se va a la guerra. En el portal ya mira todo el mundo a ver a por quién viene la ambulancia. Las miradas son de horror. Esos 15 minutos de ambulancia, a sirenazos y meneos, me recuerdan el vídeo de los negros bailando con el ataúd... ¿que será de mi?

Pedí destino. Para la Salud no quiero otro. HM Hospitales. El milagro de los Abarca. El equipo médico es extraordinario, los sanitarios son ángeles con Epis que no solo cuidan: miman y dan cariño, tan necesario. Suerte la mía al llegar un año después de la catástrofe. El cóctel de fármacos preciso tras un diagnóstico más preciso aún por imagen TAC con un aparato que solo tienen 3 hospitales en Madrid, convierte mi estancia de una semana en una remontada. Y ya en breve me voy... unas reflexiones finales: La familia y los amigos es lo único que queda en el aislamiento. Su calor acompaña».

ANDORRA, CAPITAL POLÍTICA

El proper dilluns 19 d'abril començarà a Andorra la Cimera Iberoamericana, primer amb dos dies de cimera econòmica i el 20 al vespre i el 21 la Cimera de Caps d'Estat i de Govern. A causa de la covid-19 serà híbrida, amb alguns caps d'Estat presents i altres per via telemàtica. En tot cas tindrem un fet polític de primer ordre que la diplomàcia andorrana ha sabut entomar i organitzar amb èxit en les sempre difícils aigües de l'Amèrica Llatina dividida per una forta polarització política. Difícil capejar una cimera on dos governs aspiren a participar-hi (els de Veneçuela).

Jaume Gaytan ha estat el diplomàtic que ha preparat aquesta cimera a les ordres de la ministra Ubach i el cap de govern Xavier Espot. Molt a prop viurem política en majúscules. Per cert, els andorrans han tingut tancada la frontera amb Espanya per la interpretació de les autoritats catalanes i han hagut de reobrir-la acudint al govern espanyol. Pel mes de juny s'anuncia el Foro España-Itàlia a Barcelona, Mario Draghi «in the House». Mentrestant, Catalunya porta més de mig any de govern amb un president en funcions i uns que tenen la digestió lenta de la derrota.