El 4 de maig se celebraran eleccions autonòmiques a la Comunitat de Madrid. Serà un mandat per només dos anys, atès que la presidenta Díaz Ayuso aprofità la moció de censura de Múrcia per convocar els madrilenys a les urnes.

En poques setmanes es podria afirmar que ha nascut una estrella. Això és el que diuen els tertulians de dretes. Una desconeguda que perdé les eleccions davant el PSOE va ser prou hàbil per pactar amb Ciutadans i Vox i convertir-se en la nova líder de la comunitat madrilenya.

Les enquestes li atorguen una important victòria i fins i tot podria fregar la majoria absoluta. Hom es pregunta què ha succeït perquè un personatge tan mediocre pugui imposar-se clarament a un intel·lectual de prestigi com Ángel Gabilondo.

De primer, caldria deixar clar que sociològicament el gruix de votants és a la capital. I Madrid és conservadora d'ençà l'arribada d'Esperanza Aguirre a la presidència madrilenya. La gent de dretes es mobilitza amb força i més quan Ayuso prepara aquestes eleccions com si fos un duel entre ella i Pedro Sánchez, al qual ha acusat de perjudicar i menystenir la seva autonomia.

Isabel Díaz Ayuso té com a estratega el periodista Miguel Ángel Rodríguez, que ja fou un dels artífexs de portar José María Aznar a La Moncloa. El disseny sembla clar: Madrid és Ayuso i a la campanya es tracta de divulgar un enfrontament continu amb el Govern espanyol a l'estil dels independentistes catalans. Fins i tot ha tingut temps per regalar banderes a tots els veïns.

La presidenta no parla ni de la pandèmia, ni de la crisi econòmica, ni d'educació ni de polítiques socials. El seu discurs es centra a parlar de comunisme, llibertat, ETA, Veneçuela, toros, bars o democràcia. Això sí, sempre cercant el sentiment madrileny enfront d'un PSOE que no estima la capital de l'Estat, segons ella.

I a la seva llista hi ha integrat víctimes del terrorisme, trànsfugues de Ciutadans, exalcaldes d'altres comunitats com el de Toledo, que per cert el jutjat l'exclourà de la candidatura acompanyat del traïdor Toni Cantó, que en quatre dies volia passar de les Corts valencianes a la Comunitat de Madrid, sense haver fet correctament l'empadronament. Per cert, a la seva llista hi continua una blanenca que fou en el seu moment candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Ha aconseguit tensar la campanya de tal manera que ella representa la llibertat davant de comunistes i socialistes. I segons les enquestes aquestes contínues provocacions li donen una escandalosa xifra de diputats. Dels trenta actuals podria passar a la seixantena. Només amb l'abstenció de Vox en farà prou per renovar el càrrec.

Mentrestant, Ciutadans pot restar com un partit insignificant. Els seus vots passen en massa al PP, malgrat gaudir d'un candidat com Edmundo Bal. I les esquerres no sumen ni amb la presència a darrera hora de Pablo Iglesias. Un dels millors polítics de l'estat espanyol, com Ángel Gabilondo, no té res a fer per molt que el seu discurs sigui impecable. Malauradament el respecte i la seriositat ja no venen en aquesta Espanya radicalitzada.

Les opcions moderades han estat engolides per una Díaz Ayuso que segueix aquelles polítiques que van tenir com a gran protagonista Donald Trump. Malauradament aquest discurs, que té com a incondicionals el PP madrileny i Vox, mereixeria una reflexió a fons per saber exactament què li passa a una part important d'una societat dividida entre bons i dolents.