13 de abril de 2021
13.04.2021
Diari de Girona

Cartes

13.04.2021 | 06:00
Cartes

Costa Brava. Alerta... arriben els pirates!
Jordi Ponjoan del Molino - Torroella de MontgrÍ
Tothom coneix la història de l'Empordà, com aquesta terra dels nostres avantpassats, anys enrere, no va tenir una vida plàcida i tranquil·la com avui la coneixem... els habitants del litoral vivien aterrits, amenaçats i envaïts per pirates i corsaris. Els seus vaixells apareixien del mar endins i desembarcaven a les nostres costes per robar, assassinar i segrestar i els habitants de les masies es veien obligats a protegir les famílies i les propietats. Avui a l'Empordà, espantats, hem reviscut aquella sensació.
Hem vist, projectats a l'horitzó, més de 80 «gegants» de prop de 300 metres d'altura amenaçar les nostres costes. Unes estructures artificials, agressives amb l'entorn i de dimensions desproporcionades. Vuitanta muntanyes del Montgrí al mig del mar davant les nostres costes, centenars de línies d'àncores i cables per transportar l'electricitat d'aquests aerogeneradors, fent una teranyina al fons del mar i barrant el pas a les rutes migratòries de cetacis, dofins i tonyines.
La costa davant de l'Empordà i del riu Ter serà un gran parc de «mega-ventiladors» que amenaçarà el vol de les aus migratòries que venen del centre d'Europa i van cap a l'Àfrica, a les illes Balears o cap a altres aiguamolls com els de l'Ebre. De dia amb la presència de les seves aspes amenaçadores i de nit amb els milers de llums que pertorbaran el nostre paisatge. Semblarà la «petroquímica» de la costa de Tarragona o la de la plataforma Castor.
Si el projecte es dugués a terme destruirien el mes valuós que tenim que és el nostre entorn natural. Els paisatges que van pintar Salvador Dalí, Mascort, Gimeno, Fuster, Roura... seran un record en la nostra memòria.

Adolescents, el futur del nostre país
Marina Ortega Gelada - Girona
Estic segura que quan sentiu la paraula «adolescent», el primer que us ve al cap és la imatge d'una festa, o la relacioneu directament amb el tret de la irresponsabilitat. Doncs vinc a dir, avui, que quan jo penso en allò que és un adolescent, penso en el futur del nostre país.
Els adolescents que avui en dia ocupem les aules dels instituts som els que demà haurem de tirar endavant la situació d'aquest territori. I no és fàcil dir-ho, inclús a vegades costa pensar-hi, però ens ofega el sentiment d'incertesa. Estarem preparats per fer-ho? Serem capaços de tirar endavant?
A mi mai ningú m'ha ensenyat a fer la declaració de la renda. Ni a llegir críticament un contracte. Ni tan sols a revisar una factura del gas. I si m'arriba una carta de vocal de mesa, què haig de fer? Tenim por, perquè no ens sentim prou preparats per a un futur que esteu deixant a les nostres mans.
A vegades sentim que se'ns jutja pel simple fet de ser adolescents. Les nostres opinions no són tan vàlides com les d'un adult, i les nostres accions es miren sempre amb uns ulls diferents. Se'ns jutja, però no se'ns ensenya. D'aquesta manera, com se suposa que ens hem de sentir preparats?
Potser necessitem eliminar aquests prejudicis per viure en una societat en la qual es miri els adolescents d'una altra manera. Estem cansats de ser la imatge irresponsable de la societat, volem que ens mireu com el que realment som: el futur del nostre país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook