En el nostre viatge pels camins de la vida, en diferents moments, coincidim amb persones que ens desperten especial admiració, estima i agraïment. Són persones que solen tenir uns trets comuns: afables, decidides, generoses, positives... i que, des del propi talent i amb esperit de servei a la societat, fan la seva tasca amb vocació de qualitat.

A finals dels noranta, vaig conèixer Ricard Masó, cartògraf, aparellador, diputat al Parlament de Catalunya (1980-1992), un dels impulsors dels Premis Prudenci Bertrana... i, col·laborador, durant uns quants anys, d'aquest diari.

El novembre de l'any 2000 tornàrem a coincidir. Aquest cop, amb motiu de la presentació del llibre L'Avi, d'Alfred Bosch, que tingué lloc a la llibreria Empúries de Girona. Em va entusiasmar tant que els vaig convidar a repetir-la a Calella de Palafrugell l'estiu següent.

La segona presentació em permeté, a més, de conèixer la seva esposa, Carme Carbó, mestra, directora d'escola i persona molt vinculada amb l'escoltisme català i amb activats de l'àmbit del voluntariat.

Un fet que ens feu especial il·lusió que descobrírem aquell dia. El seu pare, Josep Carbó, perruquer d'ofici, i el meu avi, Bartomeu Cassú, que era barber, havien contret amistat en els seus anys d'exercici de la professió.

En el sopar posterior a la presentació vàrem tenir ocasió de parlar de molts temes i de moltes persones, en especial del pare d'en Ricard, el pedagog Narcís Masó, i d'un dels seus oncles, l'arquitecte Rafael Masó.

Fa poc més de dos anys, amb motiu de l'elaboració del llibre Què t'ha ensenyat la vida? (202 veus), vaig demanar a la Carme que em respongués la pregunta formulada. Heus ací el darrer paràgraf de la seva resposta: «La meva experiència vital m'ha ensenyat que el més important són les persones: comprendre-les, acceptar-les, saber que cada una pot aportar quelcom a la societat... Entendre que no cal imposar, que no cal jutjar, que les circumstàncies personals són molt diferents i que de totes elles se'n pot treure profit. Com deia Baden Powell: «M'han ensenyat a lluitar per deixar el món una mica millor de com l'hem trobat».

En Ricard va morir el dia de Sant Jordi de l'any 2015. La Carme va complir uns molt ben portats 80 anys el passat 1 de març. Dues commemoracions que ens han dut a tenir-los especialment presents pel seu bon fer, per la seva cordialitat i per la seva tasca -ben important- al servei de les persones i del país. Per molts anys, Carme!