Resposta a l’escrit del Sr. Josep M. Amargant

Aleix Pineda president de la Junta de personal de la Diputació de Girona Marta Balcells presidenta del Comitè d’empresa de la Diputació de Girona

El mes de gener del 2020 van tenir lloc les eleccions sindicals a la Diputació de Girona per formar la nova Junta de Personal i Comitè d’empresa pels propers quatre anys.

Els treballadors de la Diputació van votar en majoria a la llista presentada per la Intersindical.

Arran de l’escrit publicat al Diari de Girona el dijous 8 d’abril, pel Sr. Josep Maria Amargant signant com a «representant sindical del Csif a la Diputació de Girona», cal recordar que el sindicat Csif actualment no té membres de representació sindical ni a la Junta de Personal ni al Comitè d’empresa de la Diputació de Girona.

Des de la Junta de Personal i el Comitè d’empresa de la Diputació de Girona volem expressar la nostra disconformitat i l’absolut rebuig a determinades pràctiques personals de caire públic, on per decisió unilateral d’un treballador s’utilitza el nom de la Diputació de Girona per a interessos individuals, creant un greuge comparatiu amb la integritat professional del col·lectiu de treballadors de la institució.

L’actual sistema educatiu

Alejandra Peinado Pérez - Girona

El sistema educatiu ha variat al llarg dels anys, patint nombroses modificacions en aspectes singulars i distintius entre els diferents centres escolars. No obstant, ha mantingut moltes de les seves deficiències sense ser capaç de rectificar-les progressivament.

Els estudiants han modificat la seva manera de veure el món i, sobretot, d’aprendre. Actualment, s’ha deixat de banda l’aprenentatge vertader, per devoció, passant a fomentar aquell basat en la memorització constant dels diferents conceptes imposats, sense ni tan sols comprendre’ls. D’aquesta manera, només s’impulsa una poca preparació social cap a àmbits de major responsabilitat, com és una universitat que aspira a formar alumnes derivats a una professió de prestigi. Què passarà quan un metge només sigui capaç de recitar el significat de la malaltia del seu pacient?, i quan un advocat només recordi certs articles legislatius sense saber aplicar-los al cas del seu client? Clarament, aquesta situació només comportarà una baix nivell d’instrucció i una pèrdua de temps per als alumnes i la societat que es troba a la seva disposició.

En conclusió, el sistema educatiu hauria de plantejar-se fer una sèrie de canvis per tal de millorar gradualment fins a assolir un nivell adequat. Conseqüentment, s’aconseguirà una millor preparació estudiantil i, per tant, un ambient escolar positiu i saludable.

Vacunar-te és igual a llibertat

Albert Altés Segura - Llançà

D’entrada vull remarcar que medicar-se serveix per salvar-te de la malaltia. Davant d’aquesta realitat, des de sempre hem sabut acceptar que per viure cal admetre condicionants contradictoris en la vida ideal per raons òbvies. O sigui, no existeix ser feliç el cent per cent. Quan menjo massa, sento aquesta felicitat però també sé que la salut se’n ressentirà. Si faig règim, la sensació és similar però el revés. A partir d’aquesta màxima que tots coneixem, medicar-se és semblant. Ningú ignora que per superar un càncer, sabem que viuràs reaccions adverses. Doncs en la vacunació, llevat d’alguns casos aïllats que formen part del joc de la vida, serveix per protegir-te a tu i els altres de la maleïda pandèmia. Com a professional, puc dir que la vacunació és l’eina més eficaç per evitar mals majors. El món no seria el mateix sense aquesta praxi. Anar a la contra forma part de no veure que els científics treballen per salvar-nos a tots. Llibertat sí però no a canvi de morir!