14 de abril de 2021
14.04.2021
Diari de Girona

Leviatan

13.04.2021 | 23:25
Leviatan

Ignoro si la pràctica continua o ha caigut en desús. Els Mossos de Trànsit t'aturaven, no perquè haguessis comès cap infracció, sinó perquè aleatòriament eres l'escollit. Era un control preventiu d'alcoholèmia. Com és –preguntava en un article– que l'autoritat intercepta un conductor que no ha faltat al codi de circulació? No se'm donà resposta. Se'm podia haver dit que la prevenció és la millor estratègia per evitar mals menors. Però si descabdellem l'argument es justificarien escorcolls pels carrer per comprovar si anem armats, o entrades al domicili per descartar que no amaguem terroristes.

Em dirigia a la facultat quan des de la finestra d'un cotxe dels socials –la temuda policia política franquista– vaig sentir com una escopinada la paraula «cerdo» dirigida a un noi que li penjaven els cabells per l'espatlla. Ni parpellejà. Vaig recordar l'episodi coincidint amb el fervor policial de la primera onada. Des de les patrulles t'etzibaven amb aire displicent: On va? On viu? Què hi porta a la bossa?

Hem vist els homes de Harrelson en una perillosa operació per aire per capturar un terrorista biològic que pretenia contaminar les aigües marines amb la COVID. O perseguint un narcotraficant disfressat de corredor. Hem vist carreteres rurals bloquejades per impedir que els propietaris de segones residències les ocupessin, convençuts que la COVID es mostra despietada en plena natura. Hem vist com pretenien impedir-nos que canviéssim de municipi o de comarca, com si això fora possible per la manera que està engrunat el país. Hem recordat els dies que guàrdies per a la decència recorrien les platges perquè ningú es contaminés amb la visió dels pits d'una senyora. Ara no els agrada veure'ns riure vora el mar.

Obsessionat Procicat i companyia amb les bombolles, agents de l'ordre posen el nas al nostre vehicle per demanar-nos el llibre de família, certificat d'empadronament, etcètera, ignorants com són que la convivència en un domicili és una qüestió íntima i privada.

El ministre d'Interior Grande-Marlaska –que en èpoques passades hagués fet honor al seu cognom– ha beneït que policies apliquessin al peu de la lletra la llei d'un altre «grande», la del ministre Corcuera, la coneguda com a puntada de peu a la porta, declarada inconstitucional. Una de les promeses electorals del PSOE era derogar la coneguda com a llei «mordaza» del PP. Doncs bé, totes les sancions per saltar-se l'estat d'alarma compten amb l'aixopluc de la llei sense tenir en compte que la mateixa només contempla com a sanció la desobe?diència directa. Si la policia us sanciona perquè veniu de collir espàrrecs d'una ?altra comarca, li regaleu un manyoc? ?recepta inclosa però no l'engegueu a dida.

El somni humit de qualsevol govern –fins i tot el nostre– és el control ferreny dels seus súbdits. Si Thomas Hobbes creia que l'home és un llop per a l'home els mandataris actuals han introduït una modificació: l'home és un llop pel nostre estat del benestar. La COVID ha estat l'avinentesa perfecta per pretendre rescatar del fons del mar la figura mitològica del Leviatan que segons el mateix Hobbes havia de mantenir a ratlla un poble rude i incívic. No l'han trobat. S'han hagut de conformar amb la figura d'un policia amb el dispositiu sancionador a les mans.

Que ningú m'afiliï a la secta del negacionisme. Espero amb candeletes que em cridin a vacunar-me d'una punyetera vegada. La COVID obliga que anem molt amb compte amb la vida social i les mesures restrictives han de ser ponderades i justificades i no preses a la baliga-balaga. I, si us plau, que no ens prenguin per idiotes!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit