El molt recordat Domènec Fita excel·lia tant per les seves creacions artístiques com pel testimoni escrit de la seva opinió: «L'Església necessita un llenguatge plàstic, en què les qualitats i les inquietuds creatives es trobin en el punt més viu per deixar constància del rastre del temps i dels llocs, puix que la història de l'Església queda gravada en totes les obres escampades arreu. És ben cert que art i Església es necessiten l'un a l'altre».

Les incomptables peces d'art que són patrimoni de l'Església, les «escampades arreu», constitueixen tot un paisatge. Els artistes diuen que un paisatge no existeix si ningú no se'l mira. Semblantment, l'art sacre no té valor si ningú n'hi fa cas. Aquí és on va començar la raó de ser de «Catalonia Sacra», una iniciativa dels bisbats catalans amb la finalitat de donar a conèixer amb amplitud de mires el patrimoni de l'Esgésia que és a Catalunya. Aquest propòsit es compleix mitjançant visites guiades, cursos de formació, obrint esglésies de difícil accés, conferències i un repertori didàctic. S'edita la revista Taüll, especialitzada en art sacre, que ja ha publicat més de 50 números. Hi ha uns programes i calendaris que es van elaborant amb constància, ofertes de qualitat que guien a llocs que solen quedar fora dels circuits turístics massius ( i els guies, ara, són de confiança acadèmica).

Aterrem a una mostra de l'oferta, ben concreta, a comarques gironines: per aquest 2021 «Catalonia Sacra» prepara una visita als 4 retaules de l'església de Navata, obra del segle XVIII, testimonis de quan els artistes pintaven perquè el pressupost no donava per fer escultures. Un altre dia, la visita programada serà a «Campanes i campanars de la Garrotxa». I un tercer projecte gironí explicarà «La mesura del temps a la catedral de Girona», que no solament es referirà a la tècnica dels diversos rellotges de la Catedral sinó que inclourà l'explicació del calendari medieval, visible en el Tapís de la Creació.

«Catalonia Sacra» té un programa extens de realitzacions a tota la geografia. Heus aquí algunes: visita nocturna a les pintures murals de Ser, a la catedral de Vic; vitralls de la catedral de Barcelona; pintures gòtiques del Bruc; catedral de la Seu d'Urgell; orgue barroc de Santa Maria de Morella; mosaic de Gaudí, a Sant Pacià; claustre de la catedral de Tortosa, entre moltes altres.

El patrimoni cultural de l'Església que «Catalonia Sacra» està invitant a conèixer amb alta eficàcia, permet entendre un lema que circula per la mateixa organització: «Tot és aquí, memòria, color, silenci, paisatge, ànima».

Resulta educador buscar una segona bellesa a totes les coses, com ara una admiració, un retrobament, envers les generacions anteriors. Qui no vulgui fer un reconeixement a l'obra evangelitzadora de l'Església - la Mare i Mestra, com deia la lletra de Joan XXIII- que reconegui el geni artístic, el treball humà de les bases que han posat dedicació, tècnica, temps, passió, a una elaboració fecunda al servei d'una expressió de sentiments. Josep M. Valverde, catedràtic d'estètica a UB, s'estimava molt els treballadors de l'art, obrers de la difícil obstinació de tractar imatges i símbols: «Els artistes saben el que és el sentit funcional de la vida i el que és l'aventura creativa i l'encontre, a la lluita eterna, amb la resistència dels materials». Ara tenim el goig de contemplar les obres que han sobreviscut.

I entre aquells treballadors que ho han fet possible hi tenim «Catalonia Sacra», que els agermana i ens guia a una contemplació molt atenta, com un acte d'agraïment a totes les generacions.