Josep Pla i el món de l'art

Jordi Pausas PARÍS

En el llibre de Josep Pla Primera volada (OC vol. 3), en les pàgines dedicades al cap i casal de Catalunya, el nostre gran prosista, conscient de l'endèmica marginació cultural de la nostra nació, escriu indignat: «El museu de Barcelona està per instal·lar -vull dir per instal·lar en un lloc cèntric, com a tot arreu es troben aquesta classe d'establiments. ¿On, com, quan s'instal·larà?»

El projecte d'ampliació del Museu d'Art Contemporani (Macba) -instal·lacions, gargots i esoterismes abstractes- situat estratègicament per l'alcalde Maragall al centre de la ciutat, acaba de ser presentat amb bombos i platerets als mitjans de comunicació com un esdeveniment de la màxima importància pels mandarins que fan i desfan en l'ordre cultural, al marge dels criteris estètics que puguin interessar a la immensa majoria de la ciutadania. Ciutadania que per altra banda és consultada pels polítics -democràcia obliga- els quals finalment es veuen obligats a acceptar el resultat de les urnes emanat del criteri dels electors quan es presenten a les eleccions per governar a l'Ajuntament i al Parlament...

És per tot això que malauradament, i en contraposició a la notícia de l'ampliació del Macba, tot sembla indicar que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) -al qual temps era temps es referia Pla- tot i ser incontestablement és el més important museu d'art figuratiu de Catalunya, continuarà marginat -penjat- a la muntanya de Montjuïc, com un qualsevol i intranscendent museu de províncies. Mentre la ciutadania, els nostres intel·lectuals i les institucions públiques no assumeixin la seva responsabilitat -aplicant el sentit comú i d'estat que esdevé indispensable per fer realitat aquestes coses- seguirem culturalment a les palpentes, marginats, embadocats, feliços i enganyats...

L'assassí invisible

josep puiggros gafarot palamós

En parlar de l'assassí invisible no em refereixo al que tots patim ara, que és la maleïda pandèmia. Em refereixo a un assassí més lent (10-20 anys) però no menys letal, per eliminar-lo es necessita personal molt especialitzat i amb protecció idèntica al personal sanitari que està atenent als malalts de la covid. Aquest assassí el tenim entre nosaltres i molt poca gent se n'assabenta, aquest assassí és l'amiant, vulgarment conegut com «uralita». El tenim a les teulades, façanes, canonades de pluja, dipòsits i canonades d'aigua potable, etc., etc. L'OMS l'ha catalogat com a substància altament perillosa i cancerígena i n'ha decretat l'eliminació total i obligatòria abans del 2023, ja veurem si es compleix.

Com funciona: entre 1965 i 1984, en la gran majoria de construccions intervenia el «fibrociment» amb vida de 20-30 anys, material barat i de fàcil fabricació. El que passa és que a partir que s'elimina la part de ciment, queda el que no s'elimina mai, la part d'amiant, i és quan es deteriora que allibera fibres tòxiques en l'aire, fibres que nosaltres respirem.

Unes dades: es calcula que en els últims anys a tot Espanya hi ha hagut uns 100.000 afectats directament o indirecta per aquestes partícules invisibles, la majoria amb final de mort. Actualment un 30% dels nens en edat escolar estan sota teulades de fibrociment.

Bé, per què exposo tot això? M'agradaria fer un prec als ajuntaments, incloent el del meu poble, ells que són tan aficionats a fer censos per a les eleccions, crear nous impostos, etc. Què els costaria fer un cens de l'amiant que hi ha en els nostres municipis i almenys una revisió a l'any per saber l'estat de conservació i possible perill (crec que si fos així demostrarien un interès per la salut dels seus ciutadans). Bé, ja està, aquí ho deixo. Gràcies.

Encara som a temps?

Marta Armillas Guardiola BESALÚ

A mesura que van passant els anys en el món s'incrementa la contaminació de metà, diòxid de carboni, i milers de substàncies químiques desconegudes. A poc a poc hem anat destruint el nostre propi planeta, aquests efectes no es presenten de manera immediata, sinó que van succeint a mesura del pas del temps.

Ja fa uns anys que es comencen a notar les conseqüències, el nostre planeta no és immortal, cada vegada augmenta el nombre de polars desgelats, les temperatures incrementen desmesuradament. Això només és el principi, encara podem aturar-ho, és una feina en equip, ens necessitem per poder fer-hi front només cal ser conscients dels nostres actes, si no actuem abans de temps no es podrà to?rnar enrere.