Aquests dies hem celebrat 100 anys de les primeres prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya. Fa un segle que la Mancomunitat, amb gran visió d'Estat, el creava i assumia les seves despeses de funcionament. Van adonar-se que era important mantenir la flama de la tradició meteorològica del país, la que encara avui provoca que, a les llars, es demani silenci quan surten els homes i dones de la secció del Temps a les ràdios i televisions, per escoltar atentament què ha de passar les hores o dies següents.

Fa 100 anys, al país li calia disposar d'una estructura institucional i científica per a la informació i la recerca meteorològica. Era important mirar, estudiar i entendre el cel i l'atmosfera des de Catalunya i per a Catalunya. Poder predir el nostre temps, amb eines cada cop més precises i de la mà d'uns professionals que segueixen proveint-nos amb tot el rigor d'una informació que ens ajuda a interpretar el món que vivim. És en el que s'ha treballat tots aquests anys.

Ja des de la seva creació, el Servei Meteorològic de Catalunya va tenir una xarxa d'observadors que, des de tot el territori, l'alimentaven. Avui comptem amb 189 estacions automàtiques (33 d'elles a les comarques de Girona, la més antiga a la Tallada d'Empordà), 4 radars (un d'ells al Puig d'Arques, al Baix Empordà), 4 detectors de llamps i 225 vigilants i observadors, que són un patrimoni a preservar i ampliar.

En el cas de les comarques gironines, hi ha 35 observadors meteorològics de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM). Destaca la Garrotxa, amb 10 observadors. És la comarca de Catalunya, juntament amb Osona, amb més tradició d'observació meteorològica. De fet, comptem amb persones com en Manel Dot i en Jordi Zapata, col·laboradors de la XOM des dels seus inicis, que també han ajudat a cercar col·laboradors i recuperar sèries climàtiques a Osona i la Garrotxa, respectivament.

L'observatori de l'Estartit és el que disposa de registres oceanogràfics més llargs de la Mediterrània occidental. De la mà de Josep Pascual, membre de XOM, observa setmanalment la temperatura de l'aigua del mar des del 1973, i el nivell de l'aigua del mar des del 1990.

O la Christine Hoertreiter, que va començar a col·laborar amb la XOM l'any 2016 per donar continuïtat a la sèrie climàtica de Cadaqués i que data del 1906. Són experts, professionals, persones carismàtiques que ens ajuden a saber què passa al nostre cel. Ens sentim orgullosos de la seva tasca i els agraïm la vocació de servei que tenen.

Comptem amb moltes dades, aquest centenari ens ha servit per mirar enrere, però també per impulsar nous projectes. Per exemple, la ciutat de Girona disposa de registres meteorològics des del 1884, amb el primer observatori ubicat a l'antic Institut del carrer de la Força. El Meteorològic ha iniciat aquest any la digitalització del fons documental d'aquest observatori, dipositat a l'Arxiu Històric i que abasta el període 1911-1978.

Perquè ara, en situació d'emergència climàtica, el coneixement ens ha de guiar per prendre les millors decisions sobre el territori i les infraestructures presents i futures de tota mena, fent-nos més resilients.