Intento informar-me de qui és Albert Om, sé que és un gran periodista, escriptor i comunicador, però poc més. Faig com la gran majoria de periodistes: busco a Internet. Diu el senyor Internet que els oms van aparèixer al període miocè, fa uns 40 milions d'anys. Ostres, la propera vegada li pregunto si a Taradell hi ha parents seus des de fa tant de temps. Ah no, calla, es refereix als arbres. I AO són les inicials de l'Albert Om i de l'Olympique de Lió. Om també és la síl·laba màgica que representa «la totalitat del que existeix, és el símbol per excel·lència». Bé potser no cal passar-se. Om ha escrit un llibre curiós, difícil de catalogar. Se situa entre la memòria d'uns mesos i les reflexions generals sobre la vida. Es tracta El dia que vaig marxar. L'Albert Om ha tingut almenys un gran encert en la seva vida: ha fet gala de ser de Taradell, un poble d'Osona. Això li ha donat un aire de circumspecció enmig d'una vida professional plena de projectes i d'èxits originals. Té mèrit perquè en tots els seus projectes professionals jo no donava un duro i se n'ha sortit i en el que creia que se'n sortiria no se'n va sortir, però d'això fa molts molts anys. En fi per molt menys hi ha molta gent que ha perdut el nord, el sud, l'est i l'oest. Ara ha convertit aquesta manera d'encarar el món en un llibre molt íntim, ple de detalls i escrit de forma exquisida taradellenca, -de Taradell no de Tarradellas- m'atreviria de dir. Fa interessant el detall que t'acaba atrapant. Om és una persona que sap escoltar i sap fer la pregunta adient, per acabar-nos explicant les coses importants que ens passen quan no ens n'adonem. Un dels seus personatges al llibre diu «si no ens aturem a pensar, tots acabarem dient el mateix». Just el que passa ara al món.
Deia el gran escriptor i pèssim ciutadà Josep Pla que només saben escriure llarg aquells que s'han acostumat abans a escriure curt. I es nota en Om per la seva concisió, la seva mesura. Fins i tot en el nombre de pàgines és modest, ell de tres mesos els ha convertit en 186 pàgines que es llegeixen en dues hores i mitja. Hi ha un altre periodista amic que d'un dia en va fer també un llibre amb més pàgines.
No sé perquè però els capítols del llibre em recorden els contes més familiars de Sergi Pàmies. Ja sé que no té res a veure i que molts lectors em posaran a caldo dient que com m'atreveixo a opinar de literatura si no en tinc ni idea. I tindran raó. De fet opino de moltes coses que encara hi entenc menys, com saben bé els lectors del Diari de Girona.
En aquests dies de reclusió obligada que ja dura massa, sortiu de casa, tampoc no podeu fer massa coses, i aneu a una llibreria a comprar el llibre de l'Om. No us arruïnareu. Apagueu la tele, ja està bé de tantes sèries que us omplen el cap per buidar-vos-el de consciència i llegiu el llibre. Podeu escoltar mentre ho feu la cançó de Bob Dylan Just like a woman com ho he fet jo. I per què heu de llegir el llibre, doncs pour le plaisir. I ell perquè l'ha escrit? Per alguna pedrada que deu tenir, ves a saber.
