El virus de la covid és molt curiós en les seves diverses particularitats, sobretot en la seva versió catalana, en què resulta ser descendent del virus llop, però perfeccionat, amb uns refinaments que el converteixen en un bitxo molt més avançat que el seu temible ancestre. La nostra covid només ataca de nit. Per això les autoritats decideixen amb bon criteri autoritzar l'obertura dels restaurants per esmorzar i dinar, però no pas per sopar. A més, al virus l'importa un rave que hi hagi lluna plena, minvant o que no hi hagi lluna a Barcelona, posem per cas, perquè amb tanta merda flotant ja m'explicaràs quina lluna hi pot haver.

Però això no és tot. Perquè es facin vostès càrrec del refinament del virus, de nit no ataca en qualsevol lloc. Ni parlar-ne. Per exemple, no ataca en els transports públics, sinó que ho fa en els restaurants. En els restaurants es rabeja, es posa les botes, i el molt barrut sense pagar el compte. El virus nostrat, malgrat no dur llacet groc, i per tant ser un malvat espanyolista empresonador de presos polítics, ataca de nit en els restaurants perquè els comensals no porten màscara, i el bitxo no té un pel de ruc, malgrat que la ciència oficial no inverteixi temps a investigar les capacitats cerebrals del virus, ocupada com està a eliminar-lo, o potser a propagar-lo tenint en compte les dades oficials, desoficialitzades per les dades oficials mateixes, que es contradiuen dia sí dia tampoc, o també. Per això no ens informen de les idees del virus i només ens fan saber que no podem anar a sopar, perquè els estudis indiquen de manera unànime, però només a Catalunya, i sobre la versió específica d'aquesta sofisticada i moderna variant del virus llop, que el virus ataca els restaurants catalans i exclusivament de nit, actualment no pas a l'hora de dinar, i encara menys d'esmorzar, on vas a parar.

Els mitjans només informen del que saben, no del que no saben, altrament no serien mitjans informatius, sinó desinformatius, mitjans desinformatius, i la seva tasca perdria tot el seu sentit. Per això jo confio tant en els mitjans d'informació. Els més venuts, sobretot no em perdo els més venuts. Si són tan venuts per alguna cosa deu ser, i en són una bona colla. Una bona colla de venuts. Quan vull estar informat no agafo una novel·la ni un assaig, escolto la tele o llegeixo els diaris més prestigiats, o sigui els més venuts, ja dic. Allà trobaré tot el que necessito saber per estar informat. Cal tocar de peus a terra i saber a qui cal votar. La democràcia, en tant que tal, promou una ciutadania responsable i a mi m'agrada exercir de ciutadà responsable.

Prossegueixo. La ciència a Catalunya no està per la labor d'estudiar el cervell del virus perquè prou feina té a eliminar-lo o propagar-lo, els deia, i en aquest sentit està fent progressos. El tancament nocturn dels restaurants està permetent una descoberta increïble, i és que el virus és comunista de dia en els transports públics i capitalista de nit en els restaurants. La covid catalana és desconcertant. Al transport públic no ataca mai els ciutadans; ni de dia, perquè és descendent del virus llop, ni de nit. Els tracta com a companys de lluita obrera. En canvi, s'ha comprovat que de nit el virus en els restaurants ataca tothom, indiscriminadament. Per això les autoritats han decidit permetre l'obertura de restaurants per dinar, però prohibir-la per sopar.

El factor mascareta als transports públics i el fet que la gent tingui el costum de menjar sense mascareta és irrellevant per a la ciència catalana. Agafin per exemple el transport públic entre Badalona i Barcelona a les set del matí i comprovaran com se sent una sardina emmascarada en una llauna viral. La tromba de virus de tota mena concentrats destrossen el famós virus. Ningú es contagia de la covid en el transport públic. La càrrega bacteriològica, multiviral, i sobretot transpiracional, deixa knockdown la covid catalana i se la menja amb patates. La mascareta és una burla, una broma dedicada a la covid. Als restaurants, en canvi, la covid al migdia es posaria les botes, però no ho fa perquè ja hem quedat que és descendent del virus llop i, marxós com és, només surt de nit. Voilà.

Una altra fabulosa descoberta científica catalana és el toc de queda. A les 22 h, concretament. Si fos a les 23 h, hora raonable de ser al llit si l'endemà has de treballar o si t'has de tocar les pilotes, la catàstrofe seria d'escàndol, però sent a les 22 h tot queda controlat. A partir de les 22.01 h la gràfica dels contagis es dispara. Comprovat.

Hi ha, però, dos fets misteriosos que s'estan investigant i que fan anar de bòlit les nostres autoritats. D'entrada, el costum de la covid d'agafar-se vacances. Vacances de Setmana Santa, vacances d'estiu, vacances pel pont de la puríssima... Sempre i només quan el ciutadà té per costum fer vacances, el virus també se les agafa. Un fenomen extraordinari, únic al món. Les autoritats valoren el fet que aquesta dada repetidament contrastada permeti desconfinar durant aquest temps la gent, i puguin canviar de comarca, cap problema, però estan desconcertades i inquietes per aquest inquietant i juganer comportament del virus.

L'altre fet té a veure amb les vacunes. Un dia convé posar la vacuna als majors de 55 anys, el dia següent als majors de 65, i l'altre als menors de 110 anys. Depèn del dia convé posar la mateixa vacuna a una franja d'edat o una altra. Suposo que deu ser per despistar el virus i eliminar-lo a base de marejar-lo. Però jo, de ciència medica, no en sé gaire res, i encara menys estic preparat per opinar sobre gestió política. Ho deixo a càrrec dels nostres savis diputats electes. Per alguna cosa han fet servir els colzes per ocupar els càrrecs que ocupen. I la boca.