Aquesta setmana vaig acompanyar una persona gran a vacunar-se de la covid. Era en un poble petit i el primer grup d'avis estava citat a les tres de la tarda. Tots ells per sobre de la vuitantena d'anys i expectants. Puntualment l'administrativa va obrir la porta i va ser rebuda amb aplaudiments. Cap de les persones congregades semblava tenir por. Més aviat el contrari; la majoria esperaven amb candeletes la punxada que els alliberés del veritable pànic d'aquesta maleïda pandèmia: el virus i les seves mortals conseqüències. Però no ens enganyem, tots ells sabien que no els vacunarien amb AstraZeneca i encara menys amb Janssen, els dos vaccins que s'han convertit en el dimoni del tan esperat procés d'immunització. Els avis no tenen por. Altres, sí. El 10% dels que tenien hora per vacunar-se amb AstraZeneca a Catalunya els darrers dies no es van presentar a la cita. La xifra és una barbaritat. I per què passa? Doncs perquè durant anys s'ha deixat que el discurs el dominin els polítics, sense que ningú els contradigui. I les decisions dels governs -els cops de volant a un costat i altre amb el tema de les vacunes- són el que fa desconfiar una bona part de la població, encara que surtin desenes de científics a pregonar que els beneficis del vaccí -sigui quin sigui- són extremadament superiors als efectes negatius. Quants científics havíem vist abans de la pandèmia? I quants polítics?
