Segons sembla, l'Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, ha decidit abandonar Twitter de manera indefinida amb l'objectiu «d'intentar fer més bona política i ser millor persona». M'encanta. Fa massa temps que aquesta plataforma s'ha convertit en un reducte de hooligans i cunyats que, la majoria amagats rere perfils anònims o falsos, actuen com a solvents ambaixadors de la manipulació (pseudo)informativa, la confrontació frívola i pueril, i l'odi en totes les seves variants. De fet, sempre m'ha estranyat que la classe política, en lloc d'allunyar-se d'aquest focus tòxic i caricaturitzant de la realitat, s'hi acomodés protagonitzant polèmiques absurdes i contraproduents. Tant és així que, almenys jo, conec pocs polítics que tinguin Twitter i que, alhora, conservin impol·lutes la seva credibilitat i dignitat. De fet, (re)conec molt poques bones persones que tinguin Twitter. Per tot això, el gest de Colau no és poca cosa, perquè sent alcaldessa d'una ciutat tan important com Barcelona, malgrat que durant els darrers anys, irònicament, sota el seu mandat, hagi entrat en una evident i perillosa espiral de decadència (us ho dic jo, que d'urbs decadents en sé una mica), suggereix la complexitat, si no la incompatibilitat, de casar una correcta gestió de la cosa pública amb piulades que, sobretot en el creixent i generalitzat estat de tensió i crispació que hi ha arreu, més que divulgar i establir un fil directe amb el ciutadà, resten, desgasten i fins i tot violenten.

No s'ha de ser cap set-ciències, ni cap d'aquells brillants analistes polítics que tant abunden a les tertúlies de quasi tots els mitjans i xarxes, i que ho enreden tot encara més amb les seves divagacions i interpretacions, per arribar a aquesta conclusió. Ja ho deia Groucho, que és millor callar i semblar idiota, que parlar i no deixar lloc al dubte.

Així doncs, Colau ha tancat la paradeta a Twitter, tot i que encara la manté oberta a Facebook i Instagram, no per casualitat, àmbits 2.0 bastant més alegres, sans i sobretot lleugers. De moment. El fet reobre el debat sobre els correctes usos i funcions de les xarxes socials, i sobre si són alguna cosa més que una nova eina de distracció i entreteniment de les masses a l'era de la globalització. Està clar que per comunicar-nos i viralitzar «memes» estan molt bé, però, més enllà d'això, serveixen per tractar temes més transcendents o establir un fil directe i útil amb els nostres polítics? Tenint en compte el soroll, la manipulació, el descontrol i en general la poca vergonya que s'hi donen, amb un campi qui pugui de tots contra tothom, un panorama que més que ajudar, torpedina la tasca divulgativa i de lideratge que haurien de projectar els nostres representants, i sense obviar el nivell que aquests professen, la resposta és no. Tret que tots plegats comencem a comportar-nos i a acordar uns mínims d'ús, que a aquestes hores del partit, ja seria hora.