Cartes

Alejandra Nicoll Núñez Cruz - Girona

Quan la Generalitat va prometre uns ordinadors pel curs 2020-2021, per a tots els alumnes i professors de Catalunya, mai em vaig imaginar que arribarien quasi a final de curs.

Parlo des del punt de vista d’una alumna de segon de batxillerat que fins fa quatre dies va rebre l’ordinador promès per la Generalitat. No és cap queixa, ja que agraeixo aquesta ajuda que dona la Generalitat a tots els alumnes, però sí que és veritat que hi havia molts alumnes que necessitaven aquests ordinadors des de principi de curs i no ara, quan ja queda molt poc per acabar el curs.

El veritable problema no ha estat la tardança dels ordinadors, ja que és molt comprensible amb la situació que estem vivint, sinó la promesa de la Generalitat que va dir que per aquest curs els alumnes els tindrien. Si se sabia que seria molt difícil donar ordinadors a tots els alumnes de totes les escoles i instituts de tot Catalunya no ho haurien d’haver promès.

Durant aquest temps que la promesa de la Generalitat ha trigat a arribar, molts alumnes han tingut dificultats per seguir les classes en línia que s’han hagut de fer a causa d’algun confinament o de l’horari de classes en línia que tenen alguns instituts.

Però almenys ara, amb l’arribada dels ordinadors, tant alumnes com professors estan preparats per si hi ha algun confinament.

La família

Antonio-Inés Lara Pérez - Salt

Agraïment sincer a tots els sanitaris de la Sanitat pública, concertada i privada.

En primer lloc, vull fer esment d’aquest «primer aniversari» que ens ha tocat viure, degut a la «misteriosa» bestiola rara que es diu COVID-19 Coronavirus i pandèmia. Ens costa assimilar-lo i «pair-lo».

Som dos matrimonis d’edat avançada que hem estat ingressats a l’Hospital Santa Caterina de Salt, per haver estat «contagiats» per la COVID-19. Som famílies molt unides, amb els fills, nets i besnets, grups familiars que per causa d’una Guerra Civil desastrosa (com són totes les guerres) varen venir els fluxos «migratoris» a aquesta Catalunya, terra d’acollida dels nouvinguts. Uns varen néixer a Andalusia, altres a Castella, i uns altres a la resta dels pobles d’Espanya. Èxode i emigració des de que existeix el mon, n’hi ha hagut sempre i sort tenim que al cap davant de tothom hi ha hagut unes «àvies», coratge, treballadores, sacrificades pel benestar dels seus éssers estimats. Han tingut i tenen els valors que per a mi són insuperables.

Per tant, la família és molt important si tens el recolzament necessari per vèncer totes les adversitats. Eren tres germanes: la gran, Feli; la mitjana, Paquita (E.P.D.); i la petita, la Julia. Nosaltres érem sis germans però també ens falta la Dolors (E.P.D.), a tots els absents els recordem. Faig referència a les famílies perquè hem viscut moltes «vivències» que ens sentíem feliços amb els casaments, batejos, comunions, aniversaris i moltes trobades en diferents esdeveniments.

Espero i desitjo poder continuar fent moltes més reunions ara que sembla que els científics han trobat «Vacunes miraculoses». Al·leluia, al·leluia! per tot l’esmentat anteriorment. Dono les gràcies i també el meu suport i reconeixement a tants i tants sanitaris que lluiten i s’esforcen per combatre amb vocació i professionalitat, per vèncer tantes i tantes malalties.

No vull deixar-me a ningú des dels serveis d’ambulàncies, helicòpters, l’Atenció Primària dels CAPS d’Urgències, auxiliars, serveis metges de nit, cirurgians, especialistes, zeladors, dones de neteja, infermeres, assistents socials, psicòlegs, i a la Dra. Soler, responsable de la COVID-19, per totes les atencions amb tanta bondat i delicadesa que hem rebut tothom. Sou una gran família de sanitaris i què gràcies als vostres cuidadors ens n’hem sortit i estem d’alta domiciliària a casa.

No us oblidarem sou meravellosos. Tenim un estat de benestat social i una Sanitat Pública que és l’enveja de molts i també crec què ens ho mereixem. Les generacions que ens fem grans, però encara estem al peu del canó, hem lluitat i treballat molt per aconseguir-ho. I per acabar, en homenatge als que per desgràcia ja no estan entre nosaltres, elsdedico aquest petit «poema»: «Triste és la vida / si tú no estás / sin tus caricias / sin tu bondat. /Triste es la vida / si me abandonas / le pido a Dios / que estés conmigo / hasta en la «ausencia».

Salutacions d’una «emocionant» i «romàntica» persona. Estimar és ser feliç.