Anar a unes noves eleccions val molts diners. No serà abans de Sant Jordi, però sí abans del 26 de maig, data límit per investir Aragonès president de Catalunya. Entre altres coses perquè, si no fos així, els catalans tindríem dret a titllar els nostres polítics d'inútils i ineficaços. I de fer-los tornar a casa. Enllà de la revenja pel pacte trencat per Torrent quan s'havia d'investir Puigdemont el 2018, enllà de les rancúnies de JxCat pel fet que ERC els volgués pressionar amb el pacte inicial amb la CUP, els grans esculls per la manca d'entesa han estat quatre: la taula de diàleg, el rumb del procés, la desunió a Madrid i el Consell per la República (CxR). El més envitricollat era aquest darrer, que els republicans darrerament trobaven massa afí a Puigdemont i, per tant, amb perill de bicefàlies. Per això Aragonès deixà anar que «no permetria ni substitucions ni tuteles». Geis li respongué que una cosa era l'acció del Govern i el seu president, «que tenen una responsabilitat indelegable i insubstituïble», i l'altra «la direcció col·legiada» del procés. Però té més de 92.700 catalans adherits. Poca broma!

Ara ja s'està d'acord a reequilibrar la correlació de forces dins el CxR i redirigir el rumb del procés expressat amb el full de ruta del passat desembre «Preparem-nos», amb el qual s'apostava per una confrontació amb l'Estat. El CxR es transformarà en un òrgan col·legiat amb representació d'ERC, JxCat, la CUP, Òmnium i l'ANC. Actualment el CxR està format per tres òrgans: a) un Govern presidit per Puigdemont; b) un Consell de govern ampliat amb formacions sense representació parlamentària; i, c) i l'Assemblea de càrrecs electes configurada provisionalment pels diputats independentistes de la legislatura anterior. Segons el reglament fundacional, són membres d'a) els exconsellers a l'exili (Ponsatí, Comín i Puig, com a membres nats, llevat de Meritxell Serret, que refusà) i els escollits per Puigdemont en un màxim de 25 membres. El vicepresident és Toni Comín i, a més, hi trobem Toni Castellà (Demòcrates), Aurora Madaula (JxCat tot i que és a la direcció del Consell com a membre d'Acció per la República), Guillem Fuster (de la CUP, facció Poble Lliure), Isaac Peraire (ERC). Com es pot veure amb domini de JxCat; d'aquí, la necessitat de reequilibrar forces. Segons Viquipèdia (però eliminats de la web del CxR), també havien estat al consell de govern: Antoni Morral (Crida Nacional per la República), Rut Ribas (ERC), Marta Sibina (Barcelona en Comú). Els representants de la societat civil, per la seva banda, són Lluís Llach, Elisenda Paluzie (presidenta de l'ANC), la jurista Neus Torbisco (Òmnium) i l'exdiputada d'ICV Carme Garcia com a independent.

Com a membres de b) hi trobàvem, entre d'altres, Enric Folch (Solidaritat per la Independència), Jordi Pessarrodona (Independentistes d'Esquerra), Josep Serra Marimon (Moviment d'Esquerres), Albert Aragonès (Reagrupament) i Toni Roderic (Verds de Catalunya). Ara caldrà veure si en la nova direcció col·legiada es mantindrà el pes d'aquests extraparlamentaris i saber per què uns hi són i d'altres no.

Cal recordar que el CxR, per donar continuïtat a l'1-O, va ser fruit de l'acord entre Junts i ERC el 2018 per la investidura de Quim Torra. Es presentà a Barcelona, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el 30-X-2018 per part de C. Puigdemont, Q. Torra, T. Comín i P. Aragonès. L'acte va comptar amb l'assistència dels membres del Govern de Catalunya, diputats i representants d'organitzacions civils. El dia 8-XII-2018 es va presentar el CxR al Teatre Nacional Flamenc a Brussel·les i el 29-II-2020 el CxR va realitzar un acte multitudinari al Parc de les Exposicions de Perpinyà. Els republicans, tanmateix, se'n van anar distanciant enviant-hi perfils de segona línia i aturant la participació de Marta Rovira, ja que consideraven que Puigdemont el maneflejava. Ara el reequilibri de forces ja s'ha pactat i, per a ERC, pot resultar millor ser on es remenen les cireres del procés que fora. A canvi, Junts ha acceptat la taula de diàleg amb Madrid.

Pel que fa a c) L'Assemblea de càrrecs electes, «entitat alliberada de servituds i censures» encaminada al «reconeixement definitiu de la República Catalana», segons Puigdemont, és un organisme promogut pel CxR i presentat a Barcelona el dimecres 30-X-2019 per traçar un nou rumb cap a la independència. Amb gran participació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), uns 2.000 alcaldes, regidors, diputats, senadors i eurodiputats es desplaçaren al Palau de Congressos de Catalunya per participar en la trobada fundacional de l'Assemblea, que tingué al davant un grup promotor amb totes les ànimes del sobiranisme: Elsa Artadi (JxCat), Carmina Blay (alcaldessa de Montbrió del Camp), Aurora Carbonell (ERC), Jordi Coronas (ERC), Najat Driouech (ERC), Anna Erra (JxCat), Marta Llorens (CUP), Carles Luz (alcalde de Gandesa), Marta Madrenas (JxCat), Miquel Pueyo (ERC), Marc Solsona (JxCat) i Dolors Sabaté (CUP). Es preveuen eleccions al juny. Cal suposar que la nova Assemblea que en surti triarà nou president. Les discrepàncies entre uns i altres s'encarnaren en dos llibres: Reunim-nos. Reflexions sobre el retorna la unitat (La Campana, 2019), de Puigdemont, i Tornarem a vèncer (i com ho farem) (Ara Llibres, 2020), de Junqueras i Rovira.

Tanmateix, cal no confondre el CxR amb la Crida Nacional per la República (CNR), un moviment polític independentista català, sorgit a l'entorn de Puigdemont, presentat el juliol del 2018, poc abans de la presentació del CxR, que celebrà el seu congrés fundacional el 27-X-18, al pavelló Congost de Manresa, justament un any després de la declaració d'independència del Parlament de Catalunya. Sense quallar com a partit polític, el 26-I-2019 van celebrar el seu congrés constituent. La CNR, presidida per Jordi Sànchez, pilotada pel secretari Antoni Morral, té entre els seus membres Gemma Geis, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Laura Borràs... És un espai que no fa gràcia als republicans i del qual, ocult com és, la premsa no ha parlat en els recents debats.

Explicats fins a les engrunes els tres grans esculls anteriors (CxR reequilibrat, taula de diàleg acceptada, full de ruta redirigit de la «base àmplia» a la confrontació), el darrer escull gros és el del trasllat del pacte de govern de Catalunya a Madrid (se li dirà a Rufián que prou donar aigua a Sánchez: els pressupostos, el deute fiscal i d'infraestructures són tan importants com pugnar per l'amnistia i l'autodeterminació). Si tot això es pacta bé, vindran tot seguit els esculls petits, el més difícil dels quals no serà pas el repartiment de conselleries (que també, perquè hi ha tots els mitjans de comunicació subsidiats), sinó qui mana a la Corporació Catalana de RTV. Acordat tot això, fumata bianca: Aragonès, 132è president. Uf!