Hi ha moltes coses inclassificables en el temps. La majoria de les vivències són la sensació que incita a l'oblit i amb determinació s'allunyen de la nostra ment. Quantes vegades en explicar «alguna cosa» som l'expressió decadent que s'estreny per falta de criteri...
En general, per culpa dels prejudicis, som el to insolent que a l'hora de parlar no arrisca res. Hi ha temes de conversa que posen en risc la vergonya (somric) i causen riure fluix en els puritans. Anem a veure, diguin-me vostès amb proximitat i determinació, si han oblidat el dia que van fer per primera vegada l'amor... La nostra societat, pel que es veu, no acaba de conquerir la naturalitat i viu en desacord amb tot allò que recorda que és humà. Fa pocs dies, la meva amiga Eva es va posar a parlar de virginitat i la conversa va acabar semblant una «blasfèmia». Sí, pel que es veu, amb el tema (somric) va esclatar el prejudici i ningú es recordava de «semblant acte». Hi ha temes de conversa que són el moviment d'una educació soterrada en el políticament correcte. El tabú és el pare d'una família muda que amb angoixa es commociona per tot.
Que trist (opinió subjectiva) no reconèixer en la llibertat del pensament i oblidar (per a l'ocasió) la primera vegada que «fotem un clau». El millor homenatge que podem oferir a la virginitat és no oblidar la data. Al costat del discordant enrenou que produeixen molts temes, es tanca una educació que recela de tot. Crec que la vida és un pensament lliure... I a les persones que recelen del tot de semblant voluntat els aconsello que se'n vagin amb els seus prejudicis per aquest costat. Em sembla meravellós poder parlar de tot. Només aconseguirem fecundar la vida i amb abundància multiplicar les idees.
