Cartes

Albert Altés Segura LLANÇÀ

Un dels fets més clars de l'essència del futbol és el sentiment i la discussió que tots els aficionats sentim pel nostre equip. És curiós, però ja des de molt petits, per raons diverses, comencem a admirar uns colors en concret i durant tota la vida els defensem fins a la nostra mort. Fins i tot, podem sentir que quan per fi, el nostre col·lectiu guanya una copa, pensem amb els difunts que no ho podran veure. I el més important és que valorem tant les victòries davant d'equips molt diferenciats com les tristes derrotes. Diria que és l'efecte de David i Goliat. Davant d'aquest fet, penso que un gran campionat dels millors equips només farà perdre el desencís més preuat d'aquest esport. Massa perfecció pot arribar a avorrir.

Els fons europeus també els perdrem?

Francesc Buixeda CabrÉ SANTA PAU

Al mig de les, diguem-ne negociacions, entre ERC i JxC, per investir el nou president de la Generalitat, quan l'endemà de les eleccions, en digueren urgents, resulta que la urgència era relativa i la prioritat era repartir-se el pastís (organismes, càrrecs, comissions, etc.), deixant de banda les necessitats dels catalans.

Estem perdent infinitat d'ocasions, com a conseqüència d'aquesta situació, sumada a l'anterior, pensant en la continuïtat de la «mentida» de seguir alimentant els pocs independentistes radicals, ara entrem en el repartiment dels fons europeus, uns 70.000 milions d'euros, tampoc estem a l'aguait de defensar-los, estem en mans de l'Estat, que podem esperar el resultat, com va passar amb la comissió econòmica de les comunitats, que varen refusar assistir-hi. El que sí ha estat «urgent», és cesar d'immediat el cap dels lletrats del Parlament, i fer la selecció per cobrir la plaça, sempre que sigui favorable al «procés», per això fou destituït l'anterior.

Classe política catalana independentista, podeu fer el favor de posar-vos les piles i deixar-vos de lluitar per l'impossible o quasi, o en tot cas aparcar-ho fins a desembossar la situació actual, i posar en funcionament la Generalitat, que fa molts mesos, per no dir anys, que està aturada, gestionant l'imprescindible, i les qüestions primordials aparcades, per intentar enganyar l'Estat i aconseguir el «referèndum» i la «independència», que agrada als independentistes radicals i afavoreix la vostra situació personal i partidista, però no us adoneu que porta a una pèrdua econòmica i de prestigi de Catalunya, que sempre ha estat capdavantera. No ens ho mereixem!

No ens acolloni, senyor ministre

LLORENÇ CARRERAS i SUREDA BESCANÓ

Escolto unes declaracions del ministre de Justícia sobre els indults de l'1-O: «No gosaria parlar d'endarreriment» i es queda content afegint més tard: «Hay que hablar y no podemos esperar más tiempo». He reescoltat l'entrevista a Catalunya Ràdio, a la carta, i podríem afegir altres «frases» on queda clar, com diuen el Plató i l'ornitorrinc al bar, que aquest ministre ens acollona. Consulto el meu arxiu i em trobo: l'exministre J. Barrionuevo i el seu home de confiança R. Vera, després de ser condemnats a 10 anys de presó, van passar 3 mesos a la presó i, ves per on, els va arribar un indult (que no portava retard com el dels actuals presos polítics), van sortir i ja no van tornar a dormir més a la presó. Era el 1998. Avui precisament es compleixen 3 anys i mig que els presos polítics estan dormint a la presó... i ens vols parlar de normalitat i bona feina en els indults (que ben segur no resoldran el problema de les relacions Catalunya vs. Espanya). De la 2a frase, recordo que l'1 de juny del 2018, després de la moció de censura, el president Sánchez ja va parlar de diàleg... després de les darreres eleccions del 2019 hi va tornar amb la mateixa cantarella... i ara ens vols fer creure que hi haurà diàleg?

A l'Empordà si no et collonen és que no et tenen en compte... però, ministre, una mica de serietat i donar valor als mots és molt important per poder dialogar. No ens aixequeu més la camisa! Només l'home entre els mamífers pot dir una cosa volent dir la contrària. Com deia Aristòtil, som éssers que juguem i gaudim de la parla. Quan tornis millor que vinguis precedit d'algun gest abans de parlar, els polítics teniu massa tendència a un tipus de dialèctica que no té vocació de convertir-se en realitat, és parlar per parlar. La situació actual no està per orgues ni per collonar.