Joan Josep Nuet Pujals (Reus, 1964) ha estat i és un comunista de pedra picada. Durant la seva vida política ha ocupat nombrosos càrrecs, la major part dels quals dintre de l'òrbita d'entitats d'inequívoca ideologia comunista. Actualment és secretari general de Comunistes de Catalunya i, malgrat pertànyer a aquest partit, ha estat diputat al Congrés espanyol per Esquerra Republicana de Catalunya fins que, per la seva qualitat d'aforat, ha estat el Tribunal Suprem (TS) i no el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que l'ha condemnat a vuit mesos d'inhabilitació i a pagar una multa de la respectable i substanciosa quantitat de dotze mil euros per un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de lleis de desconnexió quan era secretari tercer de la Mesa del Parlament l'any 2017. Sentència contra la qual, sembla ser, pensa presentar o ja ha presentat recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC), crec que amb molt poques possibilitats que prosperi atesa la reiterada manca d'empatia dels membres de l'esmentat tribunal sobre qualsevol tema que exhali la més lleugera aroma de catalanitat o, simplement, tingui relació amb el procés català per mínima que aquesta sigui.

Tot i això, no em sembla la més remarcable de les vivències d'aquest nefast i camaleònic personatge des del punt de vista estrictament ètic i estètic. I en aquest sentit el que més crida l'atenció és la línia de defensa adoptada per Nuet davant el Tribunal Suprem. Durant el judici es va posar a plorar intentant desesperadament desmarcar-se totalment del procés d'una manera que pretenia ser la pròpia d'un espanyol exemplar. Va insistir aferrissadament que ell mai havia estat independentista, com a màxim una mica federalista, però sempre dintre de l'àmbit d'una monarquia parlamentària, que mai va pretendre treballar per assolir la independència, ni en cap moment va col·laborar en el full de ruta sobiranista. Que, ans al contrari, en el seu rol de secretari tercer de la Mesa del Parlament, s'havia passat dos anys intentant impedir la independència, que sempre havia actuat amb total respecte de la Constitució espanyola i mai havia pretès sortir del seu marc. Només li va faltar presentar-se a declarar davant el tribunal amb una mascareta amb la bandera espanyola i jurar i perjurar que ell sempre havia votat el partit ultradretà Vox. En definitiva, un discurs rastrer, propi d'un miserable que pretenia ser exculpat i que no va fer res més que plorar, implorar i humiliar-se davant els jutges espanyols mostrant-los la seva manca total de sentit de l'honor i la seva profunda roïnesa moral. Actitud que només li va servir al tovarich Nuet perquè li eixamplessin el càstig. S'ha trobat en la situació d'aquells soldats traïdors que assassinaren el pastor i cabdill lusità Viriat i que després pretengueren que Roma els recompensés per la seva vilesa. I tots coneixem quina va ser la resposta dels pròcers romans.

Seria una autèntica vergonya i un insult a tots els catalans que després d'haver-se comportat com aquest individu s'ha comportat en seu judicial, el futur Govern de Catalunya acabés nomenant-lo per ocupar un càrrec ben pagat i de nul·la o escassa responsabilitat dintre de l'administració pública o en una empresa relacionada amb la Generalitat o àdhuc que el premiïn amb algun encàrrec literari. Al mateix temps, seria interessant saber què hi feia un xicot com aquest en una candidatura com aquesta i d'on treu Esquerra alguns dels seus candidats per nodrir les seves llistes electorals. Tan escassos estan de capital humà que han de refiar-se de gent de fora del nivell moral de Nuet?