Cartes

Kadi Tanja Sawaneh girona

Quan parlem de persones egocèntriques, ens referim a aquelles persones que es consideren el centre d'atenció, que només parlen sobre elles i consideren que són el més important, de manera que deixen en segon pla totes les persones que els envolten.

L'egocentrisme és una personalitat que acostuma a estar vinculada amb comportaments com l'ambició i l'arrogància. Normalment aquesta personalitat es va adquirint des de petits, ja que quan un és petit els pares fan que tot giri al seu voltant, sense ser conscients de les conseqüències que pot comportar quan el nen es vagi fent més gran.

Els més petits de la casa estan mal acostumats de disposar de tot el que volen, perquè els pares consideren que donant-ho tot als seus petits aconseguiran que aquests creixin sans i intel·lectualment estimulats, però aquesta manera de pensar per part dels pares és errònia.

Les persones amb aquest tipus de personalitat presenten de cara al públic una gran autoconfiança i autoestima, però aquest és un mecanisme d'autodefensa que emprenen perquè sovint els egocèntrics són persones insegures. A més, aquests creuen que posseeixen unes habilitats especials i grans talents i, a conseqüència d'aquest sentiment de grandesa, s'imaginen un futur en el qual disposaran de poder i èxit. Només accepten aquella realitat que encaixa amb la seva percepció del món i els seus somnis de grandesa.

Aquesta és una personalitat que es podria evitar amb l'ajuda dels pares, els quals haurien de procurar no malcriar el seu fill, establir-los uns límits amb els quals a mesura que van creixent s'adonaran que no els poden sobrepassar. No es tracta de privar-los de tot, sinó només proporcionar-los el necessari.

Escollir carrera

Anna Arumi Francitorra girona

Escollir carrera amb disset anys pot ser confús, aterridor, però també excitant, perquè per primera vegada tens el poder d'escollir què vols fer amb la teva vida. La majoria de vegades ens veiem influenciats pels adults o familiars i és fàcil perdre el rumb de què és el que realment vols fer. Per això us animo que silencieu tothom i penseu en el que realment voleu fer vosaltres, sense condicionants, perquè al cap i a al fi és la vostra vida, i és vostra perquè sou vosaltres els que decidiu el camí que prendreu, no els altres.

Independència o autonomia o sentit de la revolució

Enric Carcereny Beltran Lloret de Mar

És increïble l'espectacle dels partits favorables a la indepen dèn cia, i ara que sols fa falta donar el cop definitiu sembla que ningú és capaç de fer el pas necessari.

Ja n'hi ha prou de romanços, d'excuses, de retòrica estèril. Facin Govern, ja!

La meva proposta és:

Primer dia: Proclamació a Catalunya de la DUI. I el mateix dia es proclama al Parlament Europeu.

Segon dia: Sortir tots els independentistes al carrer, davant de casa seva. Res de grans concentracions. I al mateix temps anar a obrir les portes de les presons, i amnistia per a tots.

Tercer dia: Demanar ajuda a alguns països europeus, com Noruega. I altres com Israel o Estats Units. I amb últim remei a Rússia llogant algun aeroport, que actualment estan inútils.

Quart dia: Constitució del Govern provisional català. Per un temps determinat, com dos anys.

President d'honor: Oriol Junqueras. President executiu: Jordi Cuixart. (Si pot ser). Els altres càrrecs els nomenen cada partit, d'acord amb els resultats de les eleccions.

Cinquè dia: Establir el full de ruta, que ja deu estar fet. Però és el mes fàcil de fer.

Passat els dos anys de prova, eleccions perquè la gent ratifiqui o anul·li el càrrec que no ha demostrat la seva vàlua.