Ja fa més de tretze mesos d'ençà que es activar el primer estat d'alarma i encara ens hi trobem immersos. Durant tot aquest temps, han passat moltes coses. La pandèmia ha trencat massa famílies i moltes altres han patit les conseqüències d'una crisi impensable fa dos anys. Mentrestant ens hi hem anant acostumant, si bé ningú acaba de normalitzar una situació tan antinatural com la que estem patint.

Per sort, la vacunació ja està avançada i és possible que en poques setmanes ens anem acostant a una certa normalitat, com ho estem veient a Israel o el Regne Unit.

Però a part dels ciutadans i les empreses, l'administració pública també s'ha hagut d'adaptar a aquesta nova realitat. I ho han hagut de fer especialment les administracions locals. I és que, al final, davant aquests reptes generacionals, la ciutadania mira sempre a l'administració que està més propera.

Pel que fa a la gestió municipal de la crisi de la covid-19, al llarg d'aquests mesos hi ha hagut diverses fases. És important recordar-les perquè ens trobem a les portes d'una nova fase, que segurament començarà el 9 de maig i de ben segur, serà la més important de totes.

La primera fase va ser la més dura sanitàriament parlant. Hi havia molta incertesa i molt pocs recursos. Durant aquells primers dies d'estat d'alarma, els governs municipals van haver de multiplicar-se per aconseguir mascaretes a través de contactes a l'exterior, van haver de fer grans esforços de desinfecció, multiplicar la ?presència policial i desplegar una atenció social que no estava prevista: crear espais adequats per tal que els sensesostre poguessin complir el confinament, fer grans esforços en atenció social domiciliària i multiplicar els recursos en aliments per a les persones que ho necessitaven. Va ser una etapa extremadament dura en la qual els ajuntaments van fer uns grans esforços per donar resposta a una situació que els superava.

La segona etapa va ser la de la recuperació turística i econòmica. Amb la finalització de l'estat de l'alarma i la lliure circulació, per Sant Joan del 2020, ens va semblar que la covid-19 havia passat a la història i tots els esforços s'havien d'encaminar a recuperar el pols econòmic. I així es va fer. Qui més qui menys va tirar endavant ajudes econòmiques i es van incentivar iniciatives dirigides a recuperar el pols econòmic perdut. Va ser un miratge. L'estiu va anar bé, però a l'octubre va arribar la segona onada. Entre aquesta i la tercera onada del gener, els esforços es van centrar a mitigar els efectes econòmics dels tancaments perimetrals i de les mesures preses pel Procicat que van afectar directament a molts sectors econòmics com el turisme, el comerç, la cultura o la restauració. En aquesta fase, molts ajuntaments van pensar fórmules per intentar mitigar els efectes d'unes mesures que van impactar en l'economia real. Paral·lelament, ens hem anat acostumant a conviure amb el virus i hem anant adaptant l'agenda cultural a les mesures de seguretat.

Quan ja tenim un 20% de la població vacunada en primera dosi i amb un ritme alt de vacunacions, aviat entrarem en una nova fase. Una fase que, si tot va bé, serà més propera del previst. Potser a l'estiu. Quan hi hagi un percentatge important de gent vacunada, la situació canviarà radicalment. Ho estem començant a veure a Israel o el Regne Unit.

I els ajuntaments ja haurien d'estar ?treballant en aquest escenari. Un escenari molt diferent al que hem viscut durant aquest darrer any. Certament, hi haurà un dinamisme econòmic molt important, no només pels fons Next Generation provinents de la Unió Europea, sinó també pel propi dinamisme que generarà el retorn a la normalitat i la despesa de part de l'estalvi acumulat al llarg d'aquest any.

El repte que els municipis tenen davant seu és aprofitar aquesta fase i preparar les bases per quan aquesta bonança es produeixi. Això vol dir bàsicament quatre coses:

- Tenir iniciatives preparades que ajudin i acompanyin a la recuperació que vindrà del sector privat.

- Facilitar l'aterratge i arribada de projectes i empreses al municipi. I això vol dir ser proactius facilitant que aquelles empreses o iniciatives que es vulguin instal·lar a la ciutat ho puguin fer.

- Ser proactius a l'hora de captar inversions i subvencions. Serà un moment de molt de moviment de diner i les ciutats hauran d'espavilar-se per buscar-lo. Els fons europeus en són l'exemple més evident però també n'hi haurà del sector privat. Aquells que siguin més proactius sabran aprofitar molt millor una conjuntura que difícilment es tornarà a repetir en els propers anys.

- I finalment, una aposta per una oferta formativa molt encarada a la reconversió laboral. Molts treballadors hauran de buscar noves feines i serà important que a les ciutats hi hagi una formació centrada en aquest canvi.

Finalment, aquesta fase de recuperació conviurà amb la continuació dels efectes de la crisi de la covid-19. Continuarà havent-hi molta gent que ho passarà malament i els ajuntaments hauran de donar resposta a aquesta situació. Per tant, seran tan necessaris com fa un any, un escut social que garanteixi que ningú es queda enrere.

Sembla que estem al final del túnel, però en aquest final, hi ha molts reptes que les ciutats han de saber gestionar.