Hi va haver una època d'Estats Units en què la paranoia per tot el que fos antiamericà va materialitzar un tribunal en el qual es jutjava als seus artistes. Segurament suraria en l'aire des de dècades enrere, però va ser Joseph McCarthy, el seu impulsor, qui el va iniciar en la dècada dels 50. Un estès procés d'acusacions infundades, denúncies, interrogatoris, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes. Maccarthisme, es va anomenar. El terme es va tornar tan famós que avui dia s'usa en referència a acusacions de deslleialtat, subversió o traïció a la pàtria, sense el degut respecte a un procés legal.

Com es diria el terme si aquest maccarthisme el desenvolupés una part de la societat, fent judicis de figures que no opinen segons els seus dogmes? Maccarthisme popular? O, per haver-se tornat molt nostre, maccarthisme català? Aquest judici sense jutjat s'ha portat a terme aquests dies contra Javier Cercas, un escriptor que, per expressar les seves idees, ha anat a judici. A més li han volgut endossar comentaris que ell no va fer. Almenys McCarthy no caminava per aquí amb proclames de llibertat d'expressió. Hauria estat el súmmum. No a Catalunya.

No sé, almenys en els judicis del maccarthisme succeïa, si l'acusat (Cercas) desmenteix i prova la seva no pertinença o simpatia per alguna cosa que no és l'independentisme, potser si ho diu en veu alta, molt fort... li donin una altra oportunitat. D'alguna manera ja ho feien, tapar boques, donant cabuda, premis, mencions, finançament, a tots els que estiguessin en línia. És vergonyosa la quantitat d'intel·lectuals catalans que han sortit a defensar les collonades de Hasel i que callen pel que fa a Cercas.

Que bonic seria un Comitè d'Activitats anticatalanes que entrevisti i jutgi la lleialtat a l'independentisme. No està materialitzat encara, flota a l'aire, però moltes vegades tenim la sensació que falta poc per a la seva concreció oficial. Perquè Cercas només és algú famós a qui li ho han fet. Avui en dia milers de persones anònimes a Catalunya suporten el mateix.

En aquella època de maccarthisme dur, John Wayne, una de les icones americanes de l'època, donava suport a la purga. Es devia imaginar que, en un dels seus papers com a cowboy llegendari, defensava El Dorado, el poble d'una de les seves més famoses pel·lícules. La Catalunya del procés, el nou El Dorado, té milers de fanàtics cowboys de pagès desitjosos d'un maccarthisme que ens depuri a la fi de tots aquests anticatalans que s'atreveixen a pensar diferent.