El cost de les roses de Sant Jordi

Lola Arpa Vilallonga - Peratallada

Per lògica, semblaria que la procedència dels centenars de roses que aquest any s’han venut en la diada de Sant Jordi hauria de ser de la nostra terra: malauradament, no és així. Fa pocs anys, a la comarca del Maresme hi havia vivers dedicats a aquest cultiu, fins que es va prohibir l’aplicació d’uns productes químics altament tòxics. Actualment, amb aquests productes, es continuen fumigant les grans extensions de rosers existents en països africans i sud-americans tot i el risc que pugui comportar a la salut dels treballadors. Des d’allà, les roses convenientment embalades seran transportades per avions al nostre país, fet que incrementarà el seu preu igualment que el rastre de contaminació al nostre planeta.

Canviar la nostra actitud, regalar una flor procedent de la nostra terra o del nostre jardí, seria una preciosa manera de contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i també celebraríem Sant Jordi!

Religió islàmica a les aules?

Wafa Boulahrouz - GIrona

Aquest any moltes escoles de Catalunya han començat amb el pla pilot de religió islàmica en els nostres centres educatius públics. Constantment se senten grans discursos sobre inclusió. Ens podríem preguntar fins a quin punt estem incloent o segregant els nostres joves?

Un cop més, ens separen els uns dels altres? Segons la religió, l’orientació sexual, la cultura, etc. i ens venen el discurs que l’escola inclou els fills i les filles dels immigrants i per aquest motiu es vol crear una assignatura de religió islàmica. Una etiqueta més a tots els infants i joves, fills i filles de musulmans. No sé si és quelcom positiu que els seus familiars decideixin sobre els seus valors fins i tot dins de les aules. No creieu que és hora d’implementar una assignatura global on es pugui treballar la identitat, els valors, l’educació afectivo-sexual, etc. O aquests temes queden lluny de la nostra realitat social?

Vacunes

Carles Mallart - Girona

La guerra comercial entre les marques de vacunes és oberta, contundent. I assistim a un espectacle a vegades dantesc, a veure qui la diu més grossa. Hi ha una vacuna que està rebent tots els cops. Sembla que té un cost d’1,80 euros/unitat, i totes les altres ronden entre els 10 i 15 euros/unitat. Se sap que totes «les cares» són propietat o amb inversions de la indústria farmacèutica bàsicament privada i, en canvi, la més econòmica, és a dir, l’AstraZeneca, ha estat subvencionada amb una xifra superior al 98% amb fons públics de la Unió Europea. Sembla que les vacunes són una bona solució per driblar la pandèmia del maleït covid-19. La prova és que els geriàtrics del país, després de les vacunacions massives, han passat de més de 700 morts a la setmana a només dos, i encara s’hauria de veure quines patologies tenien aquests últims casos abans d’arreplegar la malaltia. Se senten moltes opinions de tècnics, viròlegs, especialistes diversos de tot el món... en contra de les vacunes. De fer campanya contra la vacunació en saben molt, però no aporten ni la més mínima idea, solució o alternativa per combatre el virus, absolutament ni una. I la teoria del no fer res no ens serveix.

És cert que la majoria de vacunes -i en casos molt especials i concrets- tenen mínimes contraindicacions manifestes, i fins i tot alguna reacció amb resultat mortal, però representen un ínfim percentatge del global de població vacunada. Crec sincerament que cap no se’n salva, d’algun efecte secundari. No estic ni a favor ni en contra de cap marca concreta, però crec que ens hem de vacunar tant sí com no, perquè els riscos de no fer-ho són a priori infinitament superiors a no fer res. Aquí no s’hi val allò de «qui temps passa anys empeny». Poca broma, que hi va la nostra salut, la nostra vida, la del nostre entorn, la nostra gent,un fet totalment innegociable i urgent.

Recentment m’he vacunat, i no negaré que hi tenia algunes reticències, però em varen administrar la dosi, varen passar les 48 hores de rigor recomanables i, excepte una mica de mal, molt poc, a la zona de la punxada, cap més altre símptoma. I això que era una de les dues vacunes més criticades i amb més propaganda en contra.

El destí és implacable, però també se l’ha d’ajudar. No passa res que no estigui escrit. Recomano que ens vacunem sense por, per la salut de cadascú i també per la dels altres, la de la nostra gent. Necessitem recuperar la normalitat com més aviat millor, en benefici de tothom. I molt possiblement ja fem tard.