La vida política espanyola s'ha radicalitzat i de quina manera. Els partits estan ressuscitant els fantasmes del passat amb acusacions de tota mena. Els insults avui són a l'ordre del dia i les provocacions no es frenen des de cap dels sectors implicats.

Avui els extrems es retroalimenten i, si algú gosa posar pau, és castigat severament a les enquestes. Això costa d'entendre i més quan a Europa no fa gaire temps s'han viscut episodis d'extrema violència com als Balcans.

Vaig tenir l'oportunitat de viatjar-hi en diverses ocasions al costat d'Anton Cañellas en la seva etapa de síndic de greuges de Catalunya. Per cert, un polític important i que a Catalunya mai no fou prou reconegut. Una part de l'opinió pública no li perdonà mai el seu pacte amb la UCD d'Adolfo Suárez.

Amb en Cañellas vam viure de prop el conflicte balcànic i participàrem amb reunions inacabables amb presència de servis, croates, montenegrins i kosovars. Els ombudsmans europeus eren capaços d'encetar vies de diàleg que no fructificaven mai a causa de l'odi manifest entre les diferents parts implicades. Allà els més assenyats explicaven que la guerra fou fruit d'una colla de polítics irresponsables amb la complicitat d'un grapat de periodistes fanàtics.

Avui l'ambient polític espanyol és irrespirable i s'ha dividit en dos blocs on també hi ha polítics irresponsables, que gaudeixen del suport de diversos mitjans de comunicació i de grups mediàtics que es manifesten des de les xarxes socials. I això representa una greu amenaça per al sistema democràtic.

Som molts els que pensem que la política espanyola la governen una colla de mediocres. No hi ha líders amb autoritat moral que siguin capaços de posar fre a aquesta espiral de violència. Contràriament, aprofiten qualsevol ocasió per mantenir viu aquest perillós caliu.

Tard o d'hora les dues formacions majoritàries de l'estat espanyol s'hauran de posar d'acord. És obligat que s'encetin urgentment vies de diàleg abans que sigui massa tard. Catalunya i Euskadi podrien fer aquest paper de mitjancers, però ja se sap que a casa nostra els independentistes reneguen de l'estat i els nacionalistes bascos estan centrats a assolir mes competències per al seu territori.

Malauradament, la campanya electoral madrilenya és lamentable. El debat inacabat de la Cadena Ser de la proppassada setmana representà la prova fefaent d'una situació caòtica. La provocació constant de la candidata de la ultradreta només cercava un protagonisme basat en l'agressivitat verbal i els insults, per tal d'assolir uns milers més de vots que li permetin influir en el Govern conservador de Díaz Ayuso.

Però la senyora Rocío Monasterio va arriscar tant en el trapezi que ara el problema el pot tenir el PP davant els seus socis europeus. Ni a França ni a Alemanya mai no es permetria un pacte d'aquestes característiques.

L'electorat haurà de pronunciar-se. I allò que hi ha en joc és la democràcia. Aquells partits que la posen en dubte no poden decidir un govern amb els seus vots. I el PP pot tenir un problema greu davant una franja de votants de centre-dreta. Aquesta circumstància la voldrà aprofitar una esquerra que sap que les esgarrapades de Vox provoquen por a la gent que vol convivència i llibertat a les places i carrers del país. Després de les eleccions madrilenyes, Pedro Sánchez i Pablo Casado tenen l'oportunitat de desinflamar una situació que no portaria en un futur res de bo si es continués en la mateixa línia. Mai no s'ha de posar en perill una democràcia que és responsabilitat de tots.