27 de abril de 2021
27.04.2021
Diari de Girona

Cartes

27.04.2021 | 06:00
Cartes

La gran elecció que tots ens trobarem tard o d'hora
Mariona Gómez Macià - Girona
Fa dos mesos em van informar que m'he de vacunar de la COVID-19, ja que començava a ser el torn de les persones docents, i en ser entrenadora de rítmica en una escola tinc contacte directe amb nenes. Tinc disset anys i la veritat és que em fa por. Encara no sé què he de fer.
Soc jove, sento de fons les tertúlies de la televisió; escolto converses de gent adulta i el que em diuen a l'institut; converso amb els companys de classe, els quals també es basen en el que senten a casa seva; llegeixo cartells i advertències; segueixo les normes. Què he de fer? Realment tenim una tecnologia i ciència tan avançades per sentir-me segura a vacunar-me?
Sé que és molt fàcil jutjar des de l'altra banda, però, sent realistes, no estàvem preparats per tot el que ens ha vingut. Per tant, fa por no saber quin efecte pot produir en mi aquesta vacuna que s'ha fet en un any, i és en el que ens basem per molt que ens assegurin que el procés d'aquesta és correcte. A més, semblava que tot anava bé fins que a altres llocs es va prohibir una de les vacunes, mentre que aquí se segueix posant. Llavors, és segur? Me la poso?
Moralment i per solidaritat m'he de posar la vacuna, tot i saber que amb aquesta puc seguir contagiant segones persones. Però això no és el que realment em fa por. La pregunta és: què passarà amb tots els que ens posem la vacuna al cap de cinc anys? I si soc una d'aquestes persones que no me l'hauria de posar perquè el fet de posar-me-la em desencadena una reacció perillosa?
Però llavors també em pregunto: i si decideixo no posar-me-la, em contagio, i es complica la cosa?

Falta de voluntat?
Paquita LIidón i Romero - Girona
El dia 9 d'abril vaig passar una incidència (la segona sobre el mateix tema) a la bústia d'avisos de l'Ajuntament de Girona, comentant que, a l'únic pas de vianants que hi ha al carrer Bisbe Sivilla de Sant Narcís, en el tram comprès entre el carrer Ibèria i el passeig d'Olot, les voreres no estan rebaixades i obliguen les persones que van amb caminadors, cadires de rodes, etc. a utilitzar les entrades dels garatges particulars (on sí estan rebaixades) per travessar el carrer i ho han de fer fora del pas de vianants, amb el conseqüent perill d'atropellament. Sorprenentment, em van contestar el mateix dia i em deien que «els tècnics de l'Ajuntament estan estudiant una reforma més àmplia de tota aquesta zona». Primer: des de l'estudi fins a la realització de les obres poden passar mesos o anys. Segon: el mes d'agost de 2014 es va començar la reforma total d'aquesta zona concreta i es va acabar a finals del mateix any. Pregunto: Cal una altra reforma? Tant costa arreglar-ho ara i millorar la circulació de persones amb dificultats de mobilitat? Quan es va fer la reforma de la zona, no s'hauria d'haver previst? No crec que sigui tan complicat rebaixar un tram d'una vorera, potser el que cal és una mica de voluntat per solucionar un problema que no s'hauria d'haver produït.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit