Una de les coses que més vaig trobar a faltar durant el confinament va ser anar a concerts. En aquells mesos vam haver de tirar de directes en línia i, sobretot, de nostàlgia i records d'actuacions i festivals passats. Però com més energia dedicàvem al passat, menys en teníem per al present i el futur. Per això, va ser molt d'agrair que durant el procés de desescalada i posteriors confinaments territorials hi hagués valents que es llancessin a la piscina per tornar-nos la dosi necessària de música en directe que tant trobàvem a faltar.
La música en viu és un bé amenaçat, gairebé en perill d'extinció, sobretot quan parlem de petites sales i de programadors privats en ciutats i municipis mitjans i petits com els de les comarques gironines. Des d'aquí el meu homenatge als locals que han mantingut viva la flama i als fidels que els donen suport.
La veritable bellesa d'un concert en directe és la relació que s'estableix entre el públic i els músics que hi ha a l'escenari, i entre els membres del públic. És la sensació de formar part d'un moment fugaç i irrepetible. Una actuació musical en directe, ja sigui en un estadi, en una sala de concerts, en un bar o en una plaça és una experiència compartida de transcendència.
