Cartes

VÍctor Muñoz Quiñones - Girona

Tothom algun cop durant la seva vida ha vist algun vídeo viral d'entre els molts que circulen per la xarxa, però com s'inicia aquest procés? Tot comença amb una persona o grup de persones que pengen un vídeo a alguna xarxa social, com Instagram, Facebook, Twitter. Aquest vídeo el comencen a veure moltes persones, milions de persones, i tot això gràcies al fet que es fa una difusió massiva pel contingut d'aquest.

Encara que no hi ha una xifra exacta de visites a partir de les quals un vídeo es pot considerar viral, normalment aquests solen tenir un milió de visites mínim. Els temes d'aquests vídeos poden ser molt diversos; continguts humorístics, de reflexió, tristos, històries esgarrifadores de gent... O simplement un vídeo de qualsevol tema que la gent consideri interessant per compartir. Sovint aquests vídeos es fan amb la intenció de fer-se virals, però molts cops no, l'usuari que penja el vídeo no ho fa amb cap intenció de rebre aquest reconeixement per part de la gent, sinó per satisfacció per aquell material que comparteix.

La repercussió d'aquests vídeos i la forma en què la gent ho rebi pot ser molt diferent. Potser molta gent veu un vídeo amb bons ulls i el considera bon contingut mentre que una altra pot considerar-lo ofensiu i desagradable. De totes maneres, fer-se conegut per ser viral pot ser inclús fàcil, ja que mentre el vídeo es comparteixi tu seguiràs present als dispositius de la gent, però quan aquest ja no circuli molt possiblement quedaràs al record de tots.

El retorn a les aules dels centres de secundària en temps de COVID

Hawa saho - Girona

A l'inici del curs passat ningú s'imaginava que no podríem acabar les classes a l'aula i hauríem d'acabar el curs fent classes on line.

Aquesta situació va sobtar a molta gent, de passar catorze dies confinats a més de tres mesos. A molts estudiants els ha afectat, fer classes on line no és fàcil, ja que estàs a casa i tens moltes distraccions, i gràcies al fet que l'últim trimestre servia per pujar nota no va poder afectar gaire els estudiants.

La tornada al curs 2020-21 ha sigut tornar a classe amb moltes restriccions. Per aula són molts menys alumnes, han hagut de fer més classes per cada curs, i els alumnes estan separats uns dels altres, tothom va amb mascareta i no se la poden treure per cap motiu, i porten gel i n'hi ha a cada classe. Els instituts han hagut de prendre mesures i reduir els horaris de classe presencials. En el cas del meu, a la setmana es fa un dia de classe on line. La Generalitat ha repartit ordinadors per als alumnes i professors de Catalunya perquè puguin fer les classes millor.

En el cas que algun alumne donés positiu en COVID, es confinen a casa els alumnes d'aquella classe durant deu dies i es fan la PCR al centre per veure que no tinguin COVID. Aquestes mesures són les necessàries per tornar a estudiar als centres sense que el virus s'estengui a dins.

Treballar per viure o viure per treballar?

Nerea Capel Puerto - Girona

Des del moment en què un neix, se li assigna un objectiu a la vida: treballar. Un nadó, amb tan sols 3 anys, ja és enviat a l'escola amb l'objectiu d'aprendre i començar a llaurar el seu futur, tot i que l'edat ideal per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura és considerada a partir dels 6 anys. Des d'aquest moment fins l'adolescència, els adults ja comencen a preguntar «què t'agradaria ser de gran?», i els nens responen qualsevol cosa que els ve al cap. Un cop arriben als 15 o 16 anys, han de començar a plantejar-se què volen estudiar per, en un futur, trobar una feina decent que els agradi.

Ja ets adult, busques feina a tot arreu, encara que no tingui res a veure amb el que vas estudiar, per tenir unes condicions de vida acceptables. Et passes tota la vida treballant i arriba el moment de la jubilació, però llavors t'adones que has dedicat tota la teva vida a la feina i, quan per fi tens temps per a tu mateix, sents que ja no estàs en les condicions adequades per gaudir com t'agradaria.

Unitat fragilitzada i desordre

Joan Janoheri Sadurní - Forallac

Qui ho diria: com ens podem permetre jugar amb els sentiments del poble de Catalunya? Potser hem perdut l'orientació política de fer una tasca encertada per al país? Són tres preguntes amb molt de pes per voler entendre l'enrevessat dilema dels nostres representants. Diu la dita: «Que qui dia passa any empeny». Però de res valdrà el temps que necessitem per arribar a un consens amb garanties de governabilitat com es mereix el poble. Ens hi juguem les arrels més pures del nostre tarannà, i d'això se'n podria molt bé dir saviesa popular. Però estem perdent l'emblema nacionalista amb les picabaralles.

Estem posats dintre el pou dels despropòsits, demostren senyals de flaquesa política, han perdut el nord i el seu retrobament se'ns farà difícil de poder conjuntar amb les inquietuds com a nació. Alguns haurien de mitigar la tibantor, si tenim ganes de voler assolir un procés d'autodeterminació. Vivim moments de grans dubtes per consolidar-nos com a gran poble. I el que s'està aconseguint és ridiculitzar-nos per la manca d'unitat, arribant a l'extrem de sentir-nos incapaços de negociar un futur amb perspectives intel·ligents i de no caure al mirall de la fragilització, com a sinònim de desorientació futurista i desemparats.

L'educació en temps de pandèmia

Silvia Gonzàlez - Girona

Les mesures per millorar la situació pandèmica han estat presents en la nostra societat des de ja fa mesos. Aquestes han estat més o menys restrictives i han afectat uns sectors o altres. L'educació és un dels sectors que s'ha vist afectat per aquestes restriccions; potser no econòmicament, com els serveis, però sí en altres àmbits. La Generalitat va decidir reduir la presencialitat dels estudis postobligatoris, com és el cas de cicles formatius i batxillerat, on es va reduir a un 80%. En els graus universitaris, l'assistència presencial ha anat variant segons el tipus de grau.

El fet que s'hagi reduït un 80% la presencialitat a batxillerat i cicles implica anar-hi quatre dies en lloc de cinc i aquest fer-lo on line. En principi pot semblar una mesura útil per reduir la quantitat d'estudiants que es reuneixen al centre així com per seguir el curs sense complicacions, però, realment, no està sent tan efectiu com sembla; sovint es perd massa temps intentant connectar i aleshores surt més a compte no fer la classe sinó ordenar tasques. Aquest sistema ha estat més o menys viable durant dos trimestres, però s'ha de tenir en compte que segon de batxillerat és un curs terminal, curt i que té com a objectiu l'examen de les PAU, on els estudiants han de procurar intentar la màxima nota possible per accedir al grau que desitgen.

Actualment, els estudiants d'aquest curs es troben a la recta final, i el fet de no poder anar tots els dies a classe fa que s'acumulin exàmens finals en els quatre dies restants i que no puguin aprofitar totalment el temps que tenen per preparar les PAU.

És per això que aquests dies s'està decidint des d'Ensenyament retornar a la presencialitat total, ja sigui a segon de batxillerat o bé a tots els estudis postobligatoris.