La personalitat de sant Jordi té un abast universal i el seu record, coneixement, biografia, aureola, tot li ha donat una gran personalitat i, sobretot, moltes lectures. Hi ha diversitat d'interpretació de la figura de sant Jordi, però hi ha una coincidència sobre la seva missió: ha de matar un drac, que és el mal, el mal en totes les seves facetes hagudes i per haver. Matar el drac és -s'ha de dir amb tota rotunditat- un mandat del poble. Els seus estudiosos tenen molt de camp per treballar i ben diversificat. Una mostra molt interessant és la que ens ofereix Josefina Roma, professora d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: centra l'estudi en les diverses maneres de matar el drac.

Sempre sol ser un individu sol qui s'enfronta al drac, ha de ser doncs un heroi absolut, que tindrà el reconeixement unànime d'un poble; l'Església el fa sant, la llegenda el propaga pel mapamundi, el poble li fa les festes més populars.

La citada professora distingeix quatre maneres de matar el drac. La primera presenta un cavaller molt ben equipat amb espasa afilada, llança potent i escut protector; a cavall es presenta millor. Aquest Sant Jordi és el que ha proporcionat tema, inspiració i èxit als artistes plàstics de totes les èpoques.

La segona manera de matar el drac és utilitzar la presència d'un sant amb força o poder espiritual que converteix el drac en un ser animal mansoi, inofensiu, doncs. Però això no resulta, no satisfà, perquè el drac es refarà. És el cas de la crònica de sant Mer, al Pla de l'Estany, on s'explica que va «pacificar» el drac. I una altra narració és la de sant Guillem de Combred, que volia intervenir, al Canigó, per pacificar el drac, no se'n va sortir, i va haver de venir un àngel a fer la feina definitiva, matar el drac i deixar-se d'històries.

Hi ha una tercera manera de matar el drac, que és l'enginy. Segons la nostra professora, aquesta manera va ser ideada per un monjo del monestir de les Malses, al congost de Collegats: consisteix a preparar un menjar amb verí i ganivets i eines de tall. A un altre lloc, al Pallars Sobirà, mataven el drac vestint un gos amb cuirassa de punxes i quan el drac se'l menjava es rebentava.

I una quarta manera era matar el drac des de dins. Hi ha una configuració femenina que ho escenifica: ja no sempre és sant Jordi, el clàssic, qui té la feina i l'honor de matar el drac. S'explica que santa Margarida, en ser perseguida, deixa que el drac se l'empassi sencera i, a continuació, amb la santedat de la persona de la santa, el drac explota des de dins.

S'admet generalment que la figura del drac, sota una imatge concreta, amb un disseny antic o contemporani, la representació del mal que, irremissiblement, existeix sota incomptables formes i manifestacions. El drac acostuma a tenir un protagonisme en el bestiari festiu que queda com a figura terrible, oficialment, però benèvola familiarment, i fera domesticada incorporada de plantilla a les festes tradicionals de molts països.

Cal prendre bona nota universal: sempre que calgui matar un drac vertader, no el de cartró, cal comptar i recordar que hi ha diverses maneres de fer aquella feina, la de complir aquell mandat del poble. I posar-s'hi ja, sense perdre temps, entre tots i de tots els costats, sense mirar-se de reüll. Junts per la feina.