El primer que destaca és aquest clima de tsunami, aquesta tensió sostinguda, com si alguna cosa gran estigués a punt de succeir. Després surten un cop més els parents ploramiques dels polítics presos. TV3 els ha entrevistat tantes vegades que ha de tenir un arxiu superior a un estadi de futbol. Han perseguit fins a l'últim cosí de l'arbre genealògic perquè s'apiadi d'ells. Es tracta de la sèrie El Judici, que s'emet els diumenges a la cadena nacional catalana.
Però el que més crida l'atenció és que ja en aquells primers moments es permetia a les càmeres de Mediapro passar a comissaries i presons. Una cosa que, sabem els periodistes, no és fàcil d'aconseguir. És gairebé impossible accedir a parlar amb un detingut. Una manera de privilegiar als mitjans que expliquen la història de la manera que ells la volen contar: l'accés a la informació. Sí, periodistes dissidents com Évole també els han entrevistat. Però res a veure amb el que es veu en la sèrie. Va faltar poc per veure als presos a les dutxes. Si això és llibertat d'expressió, que em fuetegin a Plaça Catalunya.
Més imatges. Els polítics presos donen el bon dia a tot funcionari o mosso que se'ls posa al mig. Somriuen com sants que reparteixen la seva benedicció. L'aire tràgic aviat canvia al de gran gesta. El que passa serà història. És història. La nostra història.
Jo opino que una gran contribució a Catalunya, al menys per part del llacisme, hauria d'anar anunciada amb l'eslògan «Ajudi a TV3: menteixi's vostè mateix». I així no paguem tots la missa d'uns.
La sèrie El Judici va costar ni més ni menys que 440.000 euros cobrats per la productora Mediapro, propietat de Jaume Roures. Vuit capítols consecutius de, en la seva major part, refregits. La sèrie té poc material original i és més com un menjar reescalfat que el plat de 5 estrelles Michelin pel qual desembutxaquem els catalans. En l'últim capítol, de trenta persones entrevistades, només li van donar uns pocs segons a qui opinava en contra.
Diumenge passat la sèrie va registrar 276.000 espectadors menys que en el capítol anterior, segons la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ni tan sols va estar entre els cinc programes més vistos. L'audiència es va cansar dels familiars ploramiques i del menjar reescalfat. Molts catalans van trobar més versemblant Cuarto Milenio. TV3 està estudiant, diuen, incorporar aquests clixés que donen audiència a TV5, com les noies en tanga i els nois catxes. Perquè culebrot ja n'hi ha de sobres.
