No entenc el debat sobre les vacunes. La gent va al metge quan es troba malament, li recepten medicaments que tenen efectes adversos explicitats en els prospectes i se'ls prenen sense problemes i ara s'està creant un problema per uns possibles efectes adversos, irrisoris des del punt de vista estadístic, amb les vacunes. Em reconforta que l'agència del medicament sigui conservadora i transparent donant totes les dades que es tinguin però d'això a deixar de vacunar hi ha un abisme. Si ho haguéssim fet amb les vacunes de la poliomielitis, la verola, etc. avui encara tindríem persones amb els problemes que donaven aquestes malalties afortunadament erradicades. Ara mateix podem veure els efectes de les vacunes, les residències de gent gran van tenir un pic de morts en els primers moments, avui, després de la vacunació, pràcticament no hi ha malalts de covid i pocs morts. Vacunar-se és una assegurança que té el mínim risc, no vacunar-se vol dir continuar com estàvem fa un any i és de sentit comú que val la pena fer-ho. A més tenim una responsabilitat col·lectiva, si la gent no es vacuna, això afecta tota la societat.

Una de les tècniques més conegudes per no assumir responsabilitats és dir que la culpa és d'uns altres (tirar pilotes fora). En el debat de candidats de les eleccions a Madrid, Díaz Ayuso quan li van posar sobre la taula les dades de morts i infectats de la pandèmia a Madrid en comparació amb altres CA va respondre que tot era culpa del govern Sánchez. Ayuso ens vol fer creure que el que fa el govern Sánchez afecta Madrid de forma diferent que a altres CA. A Catalunya estem molt acostumats que el govern faci responsable de tot al govern d'Espanya. Ara Madrid ens imita. Menys mal que després d'uns flirtejos amb Vox, Casado i Ayuso han acabat deixant els de Vox sols en els casos de les cartes amenaçadores a una colla de polítics dient que això, ho faci qui ho faci, és intolerable. Veurem a l'hora de formar govern què fa el PP amb Vox.

Les idees que pretenen explicar o transformar la realitat, inclús les més progressistes, poden convertir-se en rèmores pel progrés. L'exemple paradigmàtic són les religions, hi ha qui considera que Crist o Mahoma eren «revolucionaris», el que ningú nega és que els seus seguidors han creat institucions (esglésies) que han estat responsables de períodes nefastos de la història. Per donar un altre exemple ben diferent, Marx va ser capaç de construir una interpretació innovadora del món del seu moment però molts dels seus seguidors han fet del marxisme una visió dogmàtica. De forma simplificada de vegades he dit que un pensador es podria considerar una persona que descobreix una nova manera d'interpretar la realitat i molts dels seus seguidors acaben defensant que només hi ha aquella manera de veure el món, la converteixen en un dogma. Per exemple, hi ha ideologies progressistes que porten a considerar que només hi ha una part de la societat que sap què s'ha de fer, cap on s'ha d'anar i nega el discrepant. Com les esglésies, els partits comunistes van ser (encara ho són a la Xina) els que ho decidien tot perquè, segons ells, eren els que sabien què s'havia de fer, eren els «elegits». Els processistes a Catalunya també consideren que són els únics que saben què hem de fer, són els bons catalans enfront dels mals catalans a qui s'ha d'intentar deixar sense veu o a qui s'ha de fer cordons sanitaris. Per sort estem en una democràcia i encara que alguns ho obliden fàcilment, no s'han atrevit o no han pogut deixar sense la paraula als que discrepem.

Que les idees poden ser paralitzants ho estem veient aquests dies a Catalunya. Està passant pel davant nostre una sèrie de fets que marcaran el nostre futur i el nostre govern mira cap a un altre costat. Quan va haver-hi l'acte de SEAT i es va discutir sobre el cotxe elèctric i la fàbrica de bateries elèctriques que es necessita crear per fer-lo possible, el govern va fer servir l'excusa que hi havia el Rei, per no anar-hi. Per una idea van oblidar que aquest tema és transcendental per la transformació sostenible de la indústria de l'automòbil, una indústria vital per a Espanya i Catalunya, el govern català va passar, va deixar sense representació molts ciutadans que creiem en la Generalitat. Pensin que aquest tema impulsarà la recerca i el coneixement (servirà perquè coneixem o no la tecnologia de les bateries elèctriques), empreses auxiliars, crearà llocs de treball i necessita liti que, a Espanya, sols es troba a Extremadura. Cal que es governi per pactar amb els extremenys les condicions de la col·laboració necessària, cal estar present a la discussió sobre on s'instal·la la fàbrica de bateries, etc. i el govern passa del tema. Ho estem veient també quan la vicepresidenta Ribera que està fent plans sobre canvi energètic (energies renovables), ve a Barcelona al Cercle d'Economia i diu que el govern català no ha parlat amb ella quan Catalunya té un dels % d'energies renovables més baixos d'Espanya. Ho estem veient quan La Caixa anuncia un ERO per acomiadar una quantitat important de treballadors. Hem pogut sentir la vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, demanant explicacions i recordant els sous excessius dels directius però no hem sentit que pensen des del govern de la Generalitat. Podria continuar la llista però se la poden imaginar.

El processisme està deixant passar les oportunitats per una suposada lleialtat a les idees, està deixant de sumar esforços per la modernització sostenible del teixit productiu de Catalunya i la lluita contra la desigualtat que els fons europeus possibiliten i que necessitaria el màxim consens possible. D'aquí a poc, no es ?preocupin, ens diran que el govern Sánchez ens discrimina però, haurem fet els deures?