Apunts des de la terrassa de Madrid

Dilluns arribo a Madrid per tres dies de feina i amb la curiositat de si trobaré una ciutat en ebullició electoral. Res més lluny de la realitat. Una mostra més que les bombolles mediàtiques inflen la realitat per vendre més. Un exemple més de la política espectacle. Els resultats els sabrem en dos dies. És clar que guanyarà aquest discurs identitari «a la madrilenya» de la candidata Ayuso. Els taxistes no votaran Ayuso perquè es favorable a Uber i els de la restauració la votaran amb devoció perquè els ha donat màniga ample en els horaris. Es pot donar carta de naturalesa al pacte de la dreta amb l'extrema dreta. Veurem com negocien. Ciutadans no es veu per cap banda. Qui els ha vist i qui els veu! I l'esquerra confia en una votació alta.

Unes eleccions regionals convertides en un plató de televisió. Tota una ministra d'Indústria deixant-se fotografiar davant del Congrés amb la foto d'una navalla que li va enviar un dement identificat i arrestat. El més nou de Madrid ha estat la reobertura del Ritz, totalment blanc i lluminós i les vistes fantàstiques de la terrassa del Four Seassons, l'hotel que havia d'anar a Barcelona, al Passeig de Gràcia però que l'alcaldessa Ada Colau va vetar per allò de la «gentrificació» (paraula que fa plorar en aquests temps de negocis definitivament tancats). El Four Seasons es troba en el que havia estat la seu del Banesto. Des de la terrassa veig a tocar l'escultura dels cavalls que coronen l'edifici del davant. Aquests cavalls són el meu primer record de Madrid quan tenia set anys. Hi vam anar en visita familiar per la península i ens vam hostatjar al modest hotel Astúries, avui ja tancat. Des de l'habitació i estirat al llit, a través de la finestra, veia aquests cavalls de ferro que em semblaven «magnificents».

He convertit la terrassa en la meva oficina per fer trucades i contestar correus, amb un cel d'abril entre núvols i lluminositat. El cafè m'ha costat sis euros però el paraigua que m'han ofert en sortir perquè plovia és de tal qualitat que em sembla que m'ha sortit rodó. Vaig cap a l'estació de tren pensant que em fa una mica de mandra tornar al país de la ficció i la neurosi. Al tren coincideixo amb el director de El Periódico, l'Albert Sáez. Arribat a Barcelona ha penjat un article escrit des del tren amb el que no hi poc estar més d'acord: «El país tampoc els espera», parlant de la política catalana...

Mapa i fronteres

En no-paper, en llenguatge diplomàtic, és una manera de fer circular una idea sense picar-se els dits que aquella és una posició oficial i encara menys jurídicament vinculant. És la manera de fer córrer una idea per copsar a temperatura. Aquesta setmana el primer ministre d'Eslovènia ve entregar al president del Consell Europeu un «no-paper» sobre la reconfiguració de fronteres als Balcans occidentals. Una proposta que ja va aparèixer a la premsa eslovena a mitjans d'abril. Consistiria, a grans trets, en la integració d'Albània i Kosovo -sota el mateix substrat cultural- el retorn del nord de Kosovo a Sèrbia però el plat fort és la desintegració de Bòsnia i Hercegovina de tal manera que els territoris passarien a integrar-se entre Croàcia i Sèrbia, segons les majories de cada territori. Els bosnians -els bosnis musulmans- haurien d'optar entre la integració a la Unió Europea -amb els seus valors- o passar a estar integrats o confederats amb Turquia. Molta fantasia, per alguns, que ha ocupat la diplomàcia europea. La proposta parteix de la inviabilitat de Bòsnia i Hercegovina com a Estat multiètnic. És un estat no viable. Albània, Sèrbia, Montenegro i Macedònia del Nord són candidats a la integració a la Unió Europea i aquest canvi en els mapes s'ha de fer abans i per consens per continuar amb les negociacions.

La fusió d'Albània i Kosovo seria la manera de superar els obstacles dels que no reconeixen Kosovo -entre ells Espanya i Rússia- però el gran aliat de Rússia a la zona, Sèrbia, sí que sortiria beneficiada de la proposta amb el retorn a part de la gran Sèrbia. Potser una distracció de primavera. La proposta neix informalment (un no-paper) del govern d'Eslovènia. I ja sabem que Eslovènia sol parlar en estreta coordinació amb Alemanya. Així va fer viable i fàcil la seva independència un cop Iugoslàvia va entrar en descomposició. Mapes i fronteres. Veurem.

La primera que pronostico que canviarà, s'esborrarà, serà la que separa la República d'Irlanda d'Irlanda del nord. Són processos llargs i fruit de factors dinàmics. Però en cap cas han caigut en el malefici dels conflictes congelats de l'Est d'Europa. Lliçons pels que estan satisfets amb la polarització que tendeix a la congelació de blocs en la política catalana.

No abaixem la guàrdia

Dimarts havia quedat per sopar a Madrid amb Carmen M. Dilluns m'envia un missatge dient-me que segurament ho haurem d'anul·lar i dimarts al matí em confirma que ha donat positiu de covid-19. Dino prop de casa de l'Ernesto Ekaizer i li envio una foto. Em truca animat que el vagi a visitar. Li dic que tinc compromisos i aleshores m'invita a sopar. Em fa alegria retrobar-me amb l'Ernesto que va agafar el covid-19 el setembre passat (quan va deixar la seguretat d'un poble de Segòvia per anar a cobrir la vista al TS de Joaquim Torra i Pla. Mala idea deixar el recés per aital heroïcitat de pancarta). L'Ernesto s'ho ha passat malament. Ha estat a l'UCI amb coma induït i durant setmanes els seus amics no vam saber res d'ell. Ha fet diverses entrades i sortides de l'hospital perquè necessitava ajuda per respirar.

Arribo a casa seva ben xop, ha fet un xàfec que m'ha agafat al mig del carrer. Em deixen uns pantalons de xandall i davant el panorama de sopar amb pantalons de xandall i corbata, em reorganitzo la part de dalt amb un jersei. Encara arrossego el refredat de dimarts. Quina conversa més agradable, pujant el nivell.

Acabem parlant de les illes gregues que és on tots tres volem anar quan sortim d'aquests temps difícils. També parlem de l'Empordà i el seu coneixement dels restaurants senzills i honestos dels pobles. Em parlen de restaurants de Lladó i Ventalló que no conec. Parlem de literatura, de política i del final de El País amb Felipe González en el seu consell editorial i el nou diari amb ?homes propers a Zapatero l'expresident silenciós que saps administrar bé els seus temps i moviments. També parlem de com Fernando Savater ha demanat el vot per Ayuso des de la columna del diari independent del matí, segons es podia llegir en la capçalera durant anys.