Els recents però importants canvis en el Reglament General de Circulació estatal impliquen una significativa reducció dels límits de velocitat a les vies urbanes, que ara serà de 20 km per hora en carrers amb la vorera i la calçada al mateix nivell, de 30 km/h en vies d'un únic carril en cada sentit de circulació i de 50 km/h en carrers o avingudes de dos o més carrils en cada sentit de circulació. Només en casos excepcionals, els ajuntaments podran augmentar la velocitat en vies d'un únic carril per sentit fins a un màxim de 50 km/h. Tot i que la modificació d'aquest reglament es va aprovar ja fa uns mesos, la seva disposició final establia que l'entrada en vigor dels nous límits de velocitat començaria a ser d'aplicació al cap de sis mesos, per tant a primers de maig. En el cas de les autopistes i autovies que transcorren per l'interior dels nuclis urbans, el límit màxim de velocitat a partir d'ara és de 80 km/h, però també pot ser ampliat excepcionalment per acord entre els ajuntaments respectius i l'administració titular de la via, ja sigui l'Estat, la comunitat autònoma, la Diputació o altres organismes.

Segurament hagués estat interessant aprofitar aquesta modificació per establir una velocitat màxima de 30 km/h en les rotondes dels nuclis urbans, ja que són punts perillosos i de conflicte permanent. El Govern de l'Estat ha declinat també de moment fer una normativa sobre els nous vehicles de mobilitat personal, com ara patinets o cicles amb motor, excepte la prohibició de circular per carreteres, autovies, autopistes i túnels en zones urbanes (ja ho era fora de les ciutats), probablement perquè s'ha considerat que aquests innovadors vehicles poden ser una moda passatgera, com ho van ser els de dues rodes en paral·lel coneguts com a Segway, que fa uns anys van envair moltes ciutats europees i que han deixat de fabricar-se per falta de demanda.

En tot cas, la manca de regulació estatal o autonòmica en aquest tema ha obligat a la modificació de les ordenances municipals de circulació per part de nombrosos ajuntaments, com ha estat el cas dels de Girona i Salt. Entre les seves principals característiques es regula que, amb algunes excepcions, els patinets, monopatins i aparells similars, només poden circular pels carrils bici, sense superar els 20 km/hora, i per carrers semipeatonals, a una velocitat que no superi els 6 km/h. Si es tracta de bicicletes, cicles amb motor o determinats vehicles de mobilitat personal més potents poden circular pels mateixos espais abans indicats i els mateixos límits de velocitat, però també per la calçada de la resta de vies aptes per a la circulació de vehicles a motor. En tot cas, quan es tracti de patinets, bicicletes i aparells similars que es puguin considerar una joguina i siguin conduïts per menors de 14 anys, poden circular sense cap problema per voreres, parcs i vies ciclistes, sempre amb precaució, sense superar els 6 km/h i separant-se de les façanes.

A part d'aquests canvis de caire més general, la zona metropolitana de Girona i Salt necessita moltes correccions puntuals en el camp de circulació o mobilitat. Per exemple, millorar la seguretat a les grans rotondes a les quals ens referíem abans, limitant-ne la velocitat a 30 km/hora i instal·lant-hi semàfors per a vianants a les que no en disposen. Algunes com del Mas Gri a la ctra. de Barcelona, les del Mas Xirgu a la ctra. de Santa Coloma, les del passeig d'Olot, l'avinguda Josep Tarradellas o la plaça del Països Catalans, són especialment conflictives fins al punt que la incorporació a la via pot resultar en alguns casos gairebé temerària. També caldria millorar els ferms més deficients en trams de molta circulació, com és el de l'autovia d'entrada a l'AP-7, traspassada fa uns anys pel Ministeri de Foment als ajuntaments de Girona i de Salt. També caldria ampliar voreres en llocs on són clarament insuficients, un exemple de les quals pot ser el primer tram de la pujada de la Creu de Palau (on es pot reduir perfectament la calçada), fer noves vies ciclistes, per exemple a l'avinguda Jaume I (que podria perdre sense problemes un dels actuals cinc carrils) i revisar també els trams on s'han suprimit temporalment voreres i carrils de circulació per obres privades que estan aturades des de fa mesos. En resum, cal avançar molt més en la pacificació del trànsit, donant la prioritat especialment als vianants en primer lloc i a les bicicletes a continuació, millorant també de manera significativa les línies i la freqüència de pas del transport públic.