Totes les enquestes semblen indicar que la senyora Isabel Díaz Ayuso «arrasarà» a les eleccions que avui tenen lloc a la seva comunitat. Tot seguit, un exèrcit d'analistes, comentaristes i periodistes polítics ens explicaran el perquè d'aquest resultat i ens faran veure que al cap i a la fi és el reflex de la voluntat popular. Especularan sobre les raons que han causat el que la gran majoria d'ells consideraran un «daltabaix». Personalment, detesto el populisme simplista que ha convertit la candidata en «Reina» de Madrid, però crec que és fruit d'una forma d'ésser ben típica d'un poble que sempre ha creat els seus herois o heroïnes en funció del grau de la seva temeritat i al qual li encanta veure's com el melic d'Espanya. Sobretot d'una Espanya que li deurà un munt de favors a l'Ayuso per haver-la «alliberat» dels Iglesias, Sánchez i Gabilondo, uns descerebrats que, segons ella, no tenen ni idea del que li convé al país, ni de com aconseguir-ho.

És clar que les seves desqualificacions no podran amagar els despropòsits del seu propi (i polèmic) lideratge. Espanya segueix essent un país incapaç de fer net amb el seu passat (des dels conqueridors fins al franquisme, per esmentar només les dues «taques» col·lectives més fosques). Però tampoc aprèn dels seus errors més recents. Mirem la gestió de la pandèmia, per exemple. És clar que cap polític del món ha nascut «ensenyat», ni amb un llibre de mesures i instruccions sota el braç. Però al Regne de Felip VI, l'únic que sembla interessar a un bon nombre de polítics i gestors (i sortosament no a tots), és salvar els seus propis culs. D'una banda, hi ha els descarats que busquen com poder-se vacunar quan encara no els toca, i de l'altra, els que intenten xuclar protagonisme i notorietat per inculcar por a la societat, tot imposant mesures que semblen més orientades a demostrar el seu «poder» que a la necessitat de protegir la població.

En una cosa la Presidenta de Madrid té raó, per això: és amb les seves crítiques envers la manca de control del Govern central als aeroports, que són de la seva exclusiva competència. Acabo de tornar d'un viatge que m'ha portat molt a prop de dos dels actuals epicentres de la pandèmia (Brasil i Argentina) i, en arribar a la capital, l'única cosa que demanaven les autoritats sanitàries a tots els passatgers, fou el codi QR que t'envien quan has omplert el qüestionari del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Al mateix, només plantegen unes quantes simples preguntes sobre el teu estat de salut, inclosa la de si t'has fet el test PCR dins les 72 hores anteriors a l'ingrés a Espanya amb resultat negatiu. Però ningú no comprova en cap moment la veracitat de les respostes. Increïble!