Alguns mitjans han publicat que el Marroc es planteja oferir asil al Vivales, és de suposar que en el més ampli sentit de la paraula, ja que, al pas que va, aquest home serà client potencial d'asils i geriàtrics i encara estarà vagant pel món. L'ús del verb vagar per definir el Vivales és afortunada troballa de Presidentorra, que, sense voler, retratava així el poc amor al treball de l'il·lustre fugat.

Si es tracta que el món ens miri, no hi ha dubte que la imatge en gel·laba de l'expresident, rebent en una haima els llacistes que van a venerar-lo, serà molt més potent que l'anomenada Casa de la Republiqueta, que no passa de ser un xalet kitsch de nou ric amb pretensions. A la Haima de la Republiqueta, que aquest serà el seu nom, els membres del Consell de la Republiqueta no s'hauran de barallar per una cadira, ja que seuran a terra. L'únic que ho passarà pitjor serà el pobre Matamala, que gràcies a passar l'aspirador al xalet de Waterloo i tenir-lo com una patena, va aconseguir ser nomenat senador per Aquell Que Tot Ho Pot. A la Haima de la Republiqueta se li multiplicarà la feina, a la que et descuides ja tens sorra a dins, i quan es posa als racons, no hi ha qui la tregui. El càrrec de senador és poca cosa per recompensar la feinada que se li gira, i això suposant que hi hagi electricitat a la tenda, que si no, es passarà el dia escombra en mà.

En canvi, cada vegada que els del Consell de la Republiqueta baixin al moro per retre visita a l'amo, es podran sufragar el viatge pujant cap aquí costo del bo, com s'ha fet tota la vida. Ho agrairem tots els catalans, que som els que ara acabem pagant viatges, dietes i estades a aquesta tropa. Serà digne de veure, a la tornada, espolsant-se encara la sorra de les sabates, com converteixen el Parlament en un soc, que ben mirat serà l'única manera de trobar-li alguna utilitat a la cambra. Governar no saben ni el que és, però a fer negocis ningú els n'ha d'ensenyar. Com correrà la xocolata per l'hemicicle! Quants polítics descobriran que finalment són útils a la societat!

-Pst, paisa! Barato, barato!

-Li repeteixo que em deixi tranquil, senyora Borràs, que no soc més que un simple conserge. Vagi a provar a la bancada de la CUP.