05 de maig de 2021
05.05.2021
Diari de Girona

Cartes

05.05.2021 | 06:00
Cartes

«Quo Vadis» Esquerra-Junts?
Pere Espinet i Coll - Anglès
La nit electoral del 14 de març es llegia que caldria una coalició de govern per a aquests propers quatre anys. La suma d'ERC-Junts-CUP ho feia viable.
D'ençà fins ara, sembla com si els egos de cadascuna de les formacions s'anteposessin a allò que volem una immensa majoria del poble de Catalunya, és a dir, un Govern fort, que prou falta farà, per tal de superar els pòsits de la pandèmia i altres que, malauradament, anirem arrossegant en el transcurs del temps.
La incertesa és la millor arma per tal que la gent no aposti per unes perspectives de futur i es desmoralitzi tot deixant els projectes en un calaix.
Senyores i senyors diputats al Parlament, penseu que el rellotge corre i una regressió en el temps seria bona, però deixeu-me dir que, per poder desenvolupar aquesta tasca, quelcom ha d'estar ben format.
Cada dia que passa sense poder formar govern és una oportunitat que es perd, amb tot el que això comporta. Penseu que una bona part del nostre entorn té els ulls contemplant tot allò que està passant a Catalunya.
Podria allargar-me molt més, però només cal dir-vos que reflexioneu per tal que això que tant estimem no se'ns en vagi en orris.

Cuidadors del manteniment de la llar
Carles Mallart - Girona
Recentment –i estenent-se com una taca d'oli– assistim a un canvi de nom dels anomenats «okupes». Ara, com si fos un nom patentat, es fan dir «cuidadors del manteniment de la llar». Fa pocs dies ho vaig poder comprovar. Entra una parella a contractar un dels serveis bàsics per a un habitatge d'urbanització. La persona responsable de les altes els diu: –Són propietaris? Necessitarem còpia de l'escriptura o contracte privat que acrediti la propietat. Resposta: –No, no som propietaris. –Així que són llogaters? Tenen còpia del contracte? –No, tampoc no som llogaters. –Llavors són vostès okupes? –Escolti, faci el favor. No ens ofengui, que nosaltres som gent seriosa. –No, no... Llavors, em podrien dir què són respecte a l'habitatge en qüestió? Som «cuidadors del manteniment de la llar». –Bé, tindran algun document que ho acrediti? –No, què va. L'habitatge no té propietari i nosaltres, com a benefactors de la societat en general, som el que li he dit: «cuidadors de...».
La noia encarregada respon astorada: –No podrem fer res si no hi ha un mínim de documentació que demanem en tots els casos. La cèdula d'habitabilitat, titularitat... Resposta: –Això és per a la gent normal, senyoreta. Nosaltres ens hem ajuntat un nombrós col·lectiu que ens dediquem a cuidar el manteniment de la llar, generalment habitatges de bancs, que no tenen ni escriptura, i que demostren molt poc interès en els manteniments esmentats. Nosaltres no cobrem res per aquest manteniment, però, això sí, cedim el mateix a aquest col·lectiu, que amb això aconsegueix feina a canvi de sostre. És just, veritat? I amb els preus a què van els habitatges, totes les parts surten beneficiades. I quan algú vol donar per acabada aquesta fase de manteniment compensat, doncs miri, anem a un altre habitatge. Ningú ens pot dir absolutament res. Cobrim una necessitat del mercat, ja que bàsicament els bancs descuiden totalment aquest manteniment. Ens haurien d'estar agraïts. Viure per creure.

Exiliats
Salvador Ustrell - Gualta
L'Espanya negra, absolutista, marcial, catalanofòbica i mono­lin­güe engendrada per la depravada i corrupta monarquia borbònica, després de la guerra del Francès, compta, entre els seus valors, la vergonya i el deshonor de ser el país d'Europa (i potser del món) que durant els segles XIX, XX i el que portem del XXI, ha generat més exiliats polítics i de pensament; i de ser el país colonial que ha causat més nacions independents, cap d'elles d'una forma pacífica i pactada. La «democracia plena de la España Global» és una democràcia malalta i venjativa; i una democràcia ma­lalta necessita una cura democràtica.

Dia d'Europa sense músics...
Albert Riera Sans - Besalú
Acabo de rebre una invitació a l'acte commemoratiu del Dia d'Europa, el proper divendres 7 de maig. Miro el programa. Com no podia ser d'una altra manera, l'Himne d'Europa clou la trobada. Però, encuriosit, pregunto als organitzadors qui s'encarregarà d'interpretar l'himne. La resposta no pot ser més decebedora: es tracta d'un simple enregistrament. I jo em pregunto: com és possible que havent-hi més de 500 alumnes al Conservatori de Música Isaac Albéniz no es vulgui fer una interpretació en directe d'aquesta peça antològica? Em donen com a resposta que a la Diada s'escolta la música en viu... La música és una expressió sublim de l'art que ens uneix i ens fa a tots més humans i solidaris. Paga la pena invertir-hi... mínimament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook