La Fira Liberisliber d'editorials independents de Besalú ha dit prou. El petit miracle ha durat una dècada, però els seus promotors ho deixen cansats de no saber amb quins recursos públics podran comptar per tirar-la endavant. Trobades com la de Besalú, l'Indilletres de la Bisbal, la Fira del Conte de Medinyà o la Vila del Llibre de l'Escala són indispensables per garantir la salut de la literatura i del sector editorial, però també són una eina de promoció econòmica per als respectius municipis.
Malgrat l'èxit del darrer Sant Jordi, el sector continua essent tan petit com el país, amb editorials i llibreries de dimensions reduïdes, i autors que no es guanyen la vida escrivint. Per això és un drama que no es pugui garantir la continuïtat de Liberisliber, que en l'última edició va haver de dir que no a editorials que hi volien participar, i que té un pressupost inferior als 50.000 euros.
Desconec la quantitat de recursos que hi aporta l'administració i alguns diran que aquests diners, en temps de crisi econòmica i sanitària, s'haurien de destinar a altres prioritats. Soc del parer que fires com les esmentades només aporten el que els economistes anomenen «externalitats positives», i que el capital social que generen compensa sobradament l'aportació pública que s'hi realitza.
