Cartes

Emma Figueras i Sobrerroca - Girona

Cada vegada més hi ha gent amb intoleràncies i/o al·lèrgies; és més, en els últims 10 anys el nombre de persones amb al·lèrgies s’ha duplicat i, quan van a un restaurant, amb la família o els amics, sempre tenen problemes a l’hora de poder triar qualsevol plat que no contingui algun tipus d’al·lèrgens. Tot i que també s’ha de dir que hi ha restaurants que s’han conscienciat de la situació, però molts d’altres, no.

Podrien fer una carta de menús més extensa d’al·lèrgies/intoleràncies i que canviï de tant en tant?

Tot a una carta

Marina Badenas Poch

Quina falta em fa ara mateix una expressió en català que representi tan bé el que em passarà d’aquí a uns dies. Perquè la selectivitat és així, un all in en tota regla. No em ve al cap un altre moment de la meva vida en què m’hagi jugat totes les meves cartes en una sola partida.

Mesos i mesos preparant a l’institut uns exàmens, que representa que demostren els meus coneixements i determinen si estic preparada o no per la vida moderna que he decidit escollir.

Mesos i mesos d’estudi, on el més important és una nota, on els coneixements adquirits i la nostra formació queden apartats, perquè l’objectiu final és, exclusivament, aconseguir la qualificació suficient per entrar a la que representa que serà la professió de les nostres vides.

Tant se val si les meves aptituds i els meus coneixements són vàlids o no per entrar a la carrera universitària que he escollit, uns nervis d’última hora o l’estrès acumulat durant tant de temps poden fer que el meu futur s’estronqui en només tres dies. Tres dies on m’ho jugo tot, a una sola carta.

En temps de pandèmia

Jesús Domingo Martínez - Girona

La pandèmia ensenya a prendre seriosament uns més que a altres: no és el mateix el que et diuen cada dia en prendre’t el cafetó, que el que surt a les pantalles, amb xifres i exigències difícils de comprendre, i fins i tot de vegades contradictòries: el que et van dir ahir no ha de ser el mateix que el que et diuen avui, mentre que el cambrer o el perruquer ho veus cada dia més content, amb sensació d’haver encertat, més en aquesta comunitat que en altres, en les que els seus col·legues ho estan passant fatal, en impedir-los que treballin amb alguna normalitat.

Hi ha una ànsia creixent per escoltar alguna cosa en el que puguis confiar més, i uns polítics encerten més que altres en les decisions que prenen sobre la pandèmia. Com el guapo que diu que comunisme o llibertat és un fals dilema, o l’insípid que recorda la foto de Colom, amb la quantitat de coses que han vingut a passar després. La clau és treballar de la millor manera possible perquè la gent pugui treballar, sense proclames, amb l’eficàcia que transmeten els cambrers, perruquers o...

Obstinats davant la seva pròpia incredibilitat

Joan Janoher i Sadurní - Forallac

Quina vergonya de polítics en actiu tenim? Mai els actuals catalans ens sentirem tan humiliats com en el present. L’èxit superat per les urnes de les passades eleccions feien un blindatge positiu de l’enfrontament dels partits a casa nostra. Almenys la proposta anava encaminada a resoldre diferències quant a la ciutadania engrescada i també il·lusionada en una autodeterminació. Obligant els fonaments de l’Estat a posar en dubte els percentatges per majoria de l’independentisme català, consolidant la nostra germania com mai. En són tres: ERC, JxCat i la CUP com a representants, i pel que sembla malavinguts en detriment de la ciutadania.

Aquest esclat victoriós de participació s’està desbordant en concepte de país, i només han passat uns mesos de la davallada d’entesa entre nosaltres. Jo em pregunto, amb qui podem jugar-nos el futur? Com podem preveure un poble independent si les forces d’unitat s’obstinen a tancar-se de banda i no avancem? Mentrestant, el col·lectiu nacional de Catalunya observa les pugnes dialèctiques mancades de criteri racional envers a l’emergència puntual. Així no aconseguirem res, la poca incredibilitat posada a prova fa impossible la formació de un govern regenerador d’esquerres. No ens obliguin a unes altres eleccions, s’ho faran solets. Ja n’estem farts.