Ayuso ha arrasat a Madrid, Ciutadans ha desaparegut, el PSOE s'ha enfonsat i Més Madrid ha passat a ser l'oposició mentre UP i Vox han resistit. El futur dels líders polítics és incert. Rocío Monasterio continuarà a la seva, fent populisme barat d'ultradreta i essent crossa del PP, d'on van sortir. Ayuso és una incògnita, què passarà d'aquí a dos anys? El seu lideratge populista resistirà? Gabilondo i Iglesias es retiren, Gabilondo ja ho tenia decidit abans de les eleccions. L'estrella ascendent de l'esquerra és Mónica García, té un futur clar, serà cap de l'oposició i té dos anys per acabar de forjar la seva figura.

Ciutadans va camí de la irrellevància. Es va crear a Catalunya amb una ideologia basada a anar «contra» el nacionalisme pujolià que Maragall, condicionat pel tripartit, no va desmuntar com a alguns els hauria agradat. El desembarcament a la política espanyola el va fer empès per una part de l'empresariat amb el suport de certa premsa. Però Ciutadans no tenia partit a Espanya, a les primeres eleccions va necessitar una empresa de recursos humans per triar candidats que li arribaven de tots costats. Això és bàsic per entendre el fracàs de la moció de censura de Múrcia. La falta de partit també ha fet que el seu electoral fos volàtil. Va tenir el moment àlgid a les eleccions d'abril 2019. Rivera tenia a la mà ser vicepresident del Govern i avui potser encara ho seria però va creure que podria convertir-se en el líder de la dreta. Saben la història però l'important és que la decisió de Rivera va portar que una majoria dels votants de Ciutadans fossin de dretes (esperaven que Rivera fos el líder de la dreta com prometia) i, quan el PP ha tingut expectatives de guanyar, han tornat al PP. Només ha faltat la campanya d'un voluntariós Edmundo Bal dient que donaria suport a Ayuso per acabar d'enfonsar el partit.

Iglesias ha sigut el gran distorsionador de l'esquerra a Madrid. En primer lloc ho va ser quan va trencar amb Manuela Carmena i Errejón (que van crear Més Madrid), cosa que va ser fonamental perquè la gran alcaldessa que va ser Carmena no repetís. Amb Carmena a l'Ajuntament, Ayuso ho hagués tingut més difícil, el sentit comú i la forma de governar de Manuela Carmena haguessin representat un contrast constant amb el populisme d'Ayuso. En segon lloc, ho ha sigut en aquesta campanya quan, erròniament, ha plantejat la campanya com una batalla contra el feixisme quan Ayuso no és més que un populisme simplista (dimarts a la nit des del balcó de Gènova va proclamar que ella havia sigut la defensora de la llibertat dels madrilenys que no se sap qui els volia robar). Iglesias ha portat la campanya on volia Ayuso, parlar de grans principis, i ha amagat el debat important que era el de l'acció de govern i el programa i de passada ha permès que Ayuso pogués oblidar un tema molest com és la corrupció del PP. Fins i tot va poder posar una medalla a Cristina Cifuentes sense retrets importants. Iglesias ha salvat UP a Madrid, que, amb la seva presència, ha guanyat tres escons, però ha significat una gran llosa perquè l'esquerra pogués confrontar de veritat el populisme d'Ayuso.

L'esquerra (PSOE, Més Madrid i UP) serà l'oposició a Madrid, ha perdut vots i 6 escons (ha passat de 64 a 58) però sobretot ha canviat la seva distribució. Si abans el PSOE era el líder amb un avantatge clar, ara s'ha vist sobrepassat per poc per Més Madrid. El PSOE ha fet una campanya erràtica amb un Gabilondo que ja havia dit que volia deixar-ho i que, per tant, sortia tocat. Mónica García, de Més Madrid, ha fet una gran campanya i ha representat la socialdemocràcia clàssica, ha defensat discutir sobre la gestió i el programa i se n'ha sortit prou bé enmig del soroll d'aquesta campanya. Haurem de veure com evoluciona el PSOE a Madrid, un tema sempre complicat (recordo que Rubalcaba ja deia que el PSOE de Madrid era un pou de discussions). Haurem de seguir com evoluciona UP sense Iglesias i la relació entre els tres grups de l'esquerra. Hi ha qui vol extrapolar els resultats i diu que el Govern Sánchez surt tocat. És obvi que no surt reforçat però no veig que surti tocat quan el que ha passat és molt local i Madrid continua a mans de la dreta amb un canvi de cromos a dreta i esquerra.

El PP, hauríem de dir Ayuso, ha guanyat a Madrid per una àmplia majoria i Ayuso podrà governar la comunitat sense problemes, Vox ja ha dit que li donarà suport. Els morts de la pandèmia són una cosa etèria (molts pensen: a mi no em tocarà) i han pesat poc enfront del treball i la gresca. Ayuso ho ha entès i ha fet una campanya populista que ha arribat al paroxisme quan ha afirmat que la llibertat dels madrilenys estava en perill i ella era la garant que no els la robessin. Volen algun senyal més evident de populisme? El fenomen Ayuso, però, és un fenomen molt local. Extrapolar-lo no té cap lògica. No es pot fer una campanya a Espanya com la que ha fet Ayuso a Madrid i en la qual el mateix Casado ha tingut un paper menor. Quin és el camí del PP després d'això de Madrid? La veritat és que no està gens clar, seguirà l'estela del populisme d'Ayuso i blanquejarà Vox? Voldrà o podrà mirar al centre i allunyar-se de Vox com semblava que volien Casado i altres dirigents? Madrid no ha aclarit cap d'aquestes incògnites, més aviat crec que li complicarà el camí a Casado encara que avui gaudeixi de l'èxit d'Ayuso.