Cartes

Mateu Frigoler Teixidor - Canet d adri

Quan un ajuntament funciona es veu en el dia a dia de les seves actuacions. Canet d’Adri té un magnífic ajuntament amb un alcalde, regidors i personal de l’oficina municipal, que estan sempre a l’aguait de les més petites coses que pugin entorpir la bona marxa de la comunitat. L’altre dia, un conseller davant meu va posar en marxa l’automàtic d’una farola que no s’apagava durant el dia. No era la seva feina, però no va voler veure ni un moment més encesa aquella potent bombeta que gastava per no res. Són detalls que semblen insignificants però demostren la vàlua de la gent que tenim al consistori.

L’arranjament ara de la carretera d’accés al poble, i sobretot el nou asfaltat d’un camí oblidat des de sempre, com era el de l’enllaç del poble amb el seu agregat de Biert, és una autèntica millora en la xarxa de comunicació dels poblets que pertanyen al municipi de Canet. Una nova carretera que ens porta també al començament del camí de Rocacorba, que poc a poc també es va arranjant.

Tot al contrari de l’Ajuntament de Sant Gregori, un dels que més recapta de la comarca. No han estat encara capaços de comunicar amb un bon ferm la carretera que uneix amb quatre quilòmetres de terra i pedres Sant Gregori amb el seu agregat, el poble de Constantins. Varen tenir la poca vergonya de portar allà tota la maquinària d’asfaltar per fer només 300 metres. Què pretenien? Acollonar els usuaris.

També sabem de la seva oposició en la construcció d’un pont com Déu mana entre dos pobles que podrien intercanviar tota mena d’activitats culturals i de lleure, com ara teatre, festes tradicionals, biblioteques, etc. però que seguint els designis «divins» d’un xèrif del poble quedaran sempre separats per 30 o 40 km segons les rutes.

Ara anuncien a bombo i plateret la construcció d’una passera que només servirà per a vianants. Quina collonada! Una passera amb un preu tan desorbitat que amb els mateixos diners es podria fer un pont de formigó apte per a qualsevol trànsit. Quina vergonya! I això ho diu un constructor.

Un ajuntament que presumeix molt de grans piscines i parcs que només serveixen tres mesos a l’any, i encara no s’han adonat que el poble queda partit en dos per la gran acumulació de trànsit, sobretot de camions, i no tenen ni el més mínim projecte de fer un cinturó de ronda.

Una prova més de la disbauxa que està patint el dissortat poble català.

«Veni, vidi, vici»

Lluís Torner i Callicó - Girona

Si no recordem malament, és el que els romans deien, quan guanyaven una batalla, que venia a dir: arribar, veure i guanyar. Això deu ser l’equivalent al que deu estar pensant la Isabel Ayuso, en haver guanyat aquestes ràpides eleccions, d’una manera tan sorprenent.

No és que ens plagui la manera d’actuar d’aquesta senyora que, amb tots els respectes, ens fa pensar amb la protagonista d’alguna de les sarsueles més populars, aquella figura de la chulapa madrilenya, un personatge que dintre la seva presumpció aconseguia el que volia, amb el seu tarannà altiu, però que, amb la seva simpatia, aconseguia el seu propòsit.

Per tant, més que parlar d’ella, el que ens mou és la comparació de com ha anat el seu procés electoral, que va començar a gestar-se el mes de març d’enguany i, amb menys de tres mesos ho ha tingut resolt -d’aquí el títol del present escrit-; en canvi, pel que fa a nosaltres, va tardar molt la convocatòria i encara està tardant, tant o més, la formació del govern.

No és gens estrany que les eleccions de Madrid, per la seva rapidesa, ens facin un xic d’enveja. Tenim molt clar que les comparacions sempre són odioses; per tant, no pretenem criticar ningú, ja som grans, i no ens agrada faltar al respecte, simplement és el nostre parer.

Esperant cita

Eulàlia Rodríguez Pitarque - Torroella de Montgrí

Estem en mans de robots i deixem que la tecnologia faci feines que no són revisades. Per aquest motiu, quan s’entra a l’enllaç per demanar cita per a la vacuna i poses totes les dades i el robot et respon: «Ho sentim. Segons la informació disponible, actualment no et trobes dintre dels col·lectius convocats», com li dius a la màquina que com a professora en actiu hauria d’haver estar convocada fa ja mesos per a la primera vacuna i no ho vaig ser.

En aquest enllaç hi ha persones que han tingut problemes fins que a còpia d’insistir han obtingut la cita. Sembla que, a base d’insistir-hi, hi ha hagut sort o que el robot per un d’aquells misteris de la tecnologia s’ha cansat de dir no.