El Consell de Ministres celebrat el dimarts 27 d'abril va aprovar la remissió a la Comissió Europea del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Igualment, aquesta setmana la Comissió Delegada de Govern per a Assumptes Econòmics va actualitzar el Programa d'Estabilitat 2021-2024 i aprovà el Programa Nacional de Reformes de 2021 per a la seva remissió a Brussel·les. I no menys important, ni molt menys, va ser l'aprovació unànime per la Conferència Sectorial d'Ocupació i Assumptes Laborals celebrada el 28 d'abril de l'Estratègia Espanyola de Suport Actiu per a l'Ocupació 2021-2024.

Del contingut del Pla es troba una bona síntesi en la Resolució de 29 d'abril per la qual es publica l'acord de Consell de Ministres pel qual s'aprova aquell, publicada al BOE del dia 30. Lògicament, es fa referència a l'aprovació pel Consell Europeu del programa Next Generation el 21 de juny de 2020, en el qual es va crear el Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència. També, a l'acord assolit pel Parlament Europeu i el Consell el 10 de novembre sobre els fons del Mecanisme i el Marc Financer Plurianual 2021-2027.

La formalització jurídica d'aquest Mecanisme es troba en el Reglament (UE) 2021/241 de 12 de febrer, que estableix l'obligació de presentar els plans nacionals per acollir-se a aquell com a màxim el 30 d'abril. Així ho ha fet el Govern espanyol, i la seva raó de ser s'explica en aquests termes: «Suposa l'impuls més important de la recent història econòmica d'Espanya; se centra en la primera fase d'execució i detalla les inversions i reformes en el període 2021-2023, mobilitzant gairebé 70.000 milions d'euros de transferències del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per tal d'impulsar la recuperació i aconseguir el màxim impacte contracíclic. A partir de 2022 s'aniran mobilitzant els crèdits assignats a Espanya per finançar, en particular, inversions i reformes de magnitud variable, així com per completar el conjunt de programes d'inversió més enllà de 2023.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència es concep com un projecte de país que traça el full de ruta per a la modernització de l'economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació, després de la crisi de la COVID-19, així com per preparar el país per afrontar els reptes de futur.

Les mesures que recull el Pla compleixen amb els sis pilars establerts pel Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i s'articulen al voltant de quatre eixos principals: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere... D'especial interès en l'àmbit laboral i de la protecció social és una de les deu «polítiques palanca», en concret la núm. 8, «Nova economia de les cures i política d'ocupació». Dins de les 30 línies d'acció s'ha de fer especial esment a la núm. 20, «Pla estratègic d'impuls de la Formació professional»; 22, «Pla de xoc per a l'economia de les cures i reforç de les polítiques d'inclusió» (2.492 milions per al període 2021- 2023); 23, «Noves polítiques públiques per a un mercat de treball, resilient i inclusiu «(2.363.000); i 30, «Sostenibilitat a llarg termini del sistema públic de pensions en el marc del Pacte de Toledo».

Com es pot comprendre fàcilment, el Programa Nacional de Reformes 2021 i l'actualització del Programa d'Estabilitat Econòmica 2021-2024 estan perfectament aliniats amb els continguts del Pla.

Així, i en el marc dels desafiaments amb els reptes d'immediat i mediat futur de l'economia, com són «la transició ecològica, la digitalització, els canvis demogràfics i la despoblació de part del territori», en el Programa s'exposa que es va desplegar «el conjunt d'inversions i reformes contingut en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que constitueix l'agenda de política econòmica del Govern d'Espanya per als propers anys. Aquest Pla de Recuperació no comença de zero, sinó que accelera i reforça l'agenda de reformes i inversions impulsada des de fa gairebé tres anys, sobre la qual hi ha un fort consens social i que està aliniada amb les recomanacions dels experts i organismes nacionals i internacionals, i que els eixos de política econòmica que recull no són diferents dels del Pla, «en ésser aquest molt exhaustiu i abordar totes les àrees en què es van emprendre en els propers anys les reformes i inversions més importants de l'economia espanyola...».

Pel que fa a l'actualització del Programa d'Estabilitat Econòmica, s'exposa el següent: «El quart factor essencial per impulsar el creixement i la creació d'ocupació durant el període 2021-2024 és la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El Pla presenta un ambiciós conjunt de reformes i inversions al voltant de quatre vectors transversals de transformació: eix verd, eix digital, cohesió social i territorial, i igualtat de gènere. Amb una inversió pública addicional de 2 punts de PIB a l'any de mitjana en el període 2021-2023, el Pla suposarà un important impuls de demanda a curt termini, corregint el dèficit d'inversió existent des de la passada crisi financera i tancant la bretxa amb la mitjana europea. A més, el disseny del Pla té una vocació de llarg termini, tant en la selecció de les inversions com en el disseny de les reformes, amb l'objectiu de reduir els desequilibris estructurals que llasten el creixement potencial de l'economia espanyola».

En fi, era innegable la satisfacció amb què el Ministeri de Treball i Economia Social, i en particular la ministra Yolanda Díaz, van acollir l'aprovació per la Conferència Sectorial d'Ocupació i Assumptes Laborals, de l'Estratègia Espanyola de Suport Actiu per a l'Ocupació 2021-2024, denominació que troba la seva raó de ser en l'apartat 4 del Pilar europeu de drets socials aprovat el novembre de 2017, que està dedicat al «suport actiu per a l'ocupació».

Una Conferència, qualificada per la ministra com a «històrica, un exemple en democràcia de col·laboració amb les comunitats autònomes», i afirmant de l'Estratègia que «la reforma profunda que estem plantejant inaugura una nova generació de Polítiques Actives d'Ocupació que va en la direcció dels països més avançats del nostre entorn i està fermament assentada en la nostra realitat «. Per a tal «nova generació de polítiques d'ocupació» es va aprovar a la Conferència la distribució de 2.111 milions d'euros per a les comunitats autònomes.

Estarem, doncs, molt atents. Per descomptat, tinc especial interès per seguir molt de prop la tercera reforma laboral. La primera, de 2010, va tenir clars i foscos, i la segona, de 2012, va tenir un fons negre, de desprotecció dels drets laborals. Sembla que a la tercera pot anar la vençuda i recuperar la dignitat del Dret del Treball com a instrument d'ordenació de les relacions de treball per equilibrar els de desigualtat existents en l'àmbit contractual. Serà possible?