Picanyol

Dotat d'una capacitat creativa i d'un sentit de l'observació excepcionals, ja la portava a dins de ben petit, l'afició pel dibuix. Paper que queia a les seves mans, paper del qual naixien històries en forma de còmic, il·lustracions, personatges... Tenia molt clar cap a on havia d'encaminar el seu futur, malgrat que no era gens fàcil obrir-se camí en aquest camp.

Vaig tenir el goig de conèixer-lo, de fer-hi amistat, de convidar-lo a diferents sessions per a joves... També de presentar-li a Girona, conjuntament amb l'escriptora Alegria Julià, el volum Ot, el bruixot, 2. Era molt admirat i seguit a tot arreu. També, a les nostres comarques.

Picanyol, a més d'un magnífic il·lustrador, era un home bo, íntegre, generós, just... El seu record i la seva obra perviuran ja en aquesta terra perquè en seran portadores les persones que el van conèixer, estimar i tractar, així com els personatges que creà al llarg de la seva trajectòria: el trobador, la Núria i la seva família, Alabí, les filles del joglar, els mims, la família Moixó, la Noemi i el pilot, l'illa perduda, el doctor Pots i els seus ajudants... i, de manera molt especial, Ot el bruixot, el mag intel·ligent, un punt trapella, que, gairebé ininterrompudament, durant més de quaranta anys -des del Nadal de 1971 fins al maig de 2014- ha procurat, amb els seus encanteris, fer el món una mica millor, i ho ha fet d'una manera divertida, innocent i solidària. Centenars de tires algunes de les quals continuen sortint en la publicació.

En el seu llibre Històries d'una pensió, on Picanyol explica les seves experiències d'infantesa, dona resposta a una pregunta que moltes persones li feren: «Algun lector es preguntarà si el meu personatge més popular, Ot el bruixot, va sortir també de la pensió. Sovint la gent em pregunta com se'm va acudir, però no en tinc la resposta perquè aquest personatge, original i una mica pretensiós, es va presentar inesperadament en la meva imaginació un dia que anava pel carrer, i no trobo cap referència, enlloc de la meva vida, de res que l'hagi pogut originar. És l'únic personatge que no he buscat i que m'ha vingut a buscar ell a mi».

Que un il·lustrador pugui donar vida durant més de quaranta anys a un mag, les aventures del qual han gaudit sempre d'una gran acceptació, és un prodigi immens, un assoliment de la millor màgia. Gràcies i fins a sempre, Picanyol!